El terme de Rubí, vertebrat per la riera que el travessa de nord a sud, posseeix també un conjunt de serres i promontoris que tot seguit esmentarem.

A la part nord, destaquem la serralada transversal del Vallès, que a Rubí compta amb altures importants i són els punts més alts del nostre terme municipal: la Creu del Tres Batlles, esmentada per M. Rufé en un petit treball de 1988, prop d’un turó encimbellat entre les carreteres de Terrassa i Martorell on convergeixen els termes de Rubí, Terrassa i Ullastrell i que és l’extrem més occidental del nostre territori: l’Empalme, al costat de la creu esmentada, té 389 m d’altitud i conflueix amb la serra de les Martines, més a l’est, que separa Rubí del veí terme de Terrassa. Entre les seves altures més importants ressenyem la Creu de Conill, de 403 m, on s’ha excavat una torre construïda en època romana, però aprofitada a l’edat mitjana. Segons F. Margenat, aquesta elevació està associada a un topònim d’origen ibèric, que és la Viastrella. També és possible que el topònim de les Martines vingui de la paraula “martirium”, ja que als antics camins hi havia sepultures que podrien haver estat considerades com de màrtirs als primers segles cristians. Destaquem, al costat de la serra de les Martines, una mica més a l’est, la serra de can Guilera, amb el Puig Pinós, de 309 m.

Ja cap al nord-est del terme, cal esmentar la part de la serra de Galliners que està ocupada per territori rubinenc. Per la seva carena, entre Rubí i Sant Quirze, passa la línia divisòria entre les conques del Llobregat i del Besòs. El punt més alt és Penjallops, de 268 m, per sobre l’autopista C-16, que forada el turó on se situa el dipòsit general d’aigües, i molt prop del límit amb Sant Quirze.

Una mica més al sud d’aquestes carenes septentrionals, ens trobem amb les serres de Can Pòlit, tocant amb les terres de can Roig, i la de Can Mir, ja a la zona de les Valls de Sant Muç i Castellnou.

A la meitat occidental del terme de Rubí, situem les serres de Can Balasc i de Can Carreres, de l’Oleguera (situada aquesta a la zona de Can Canyadell Vell i de l’antic camí ral), que forma un conjunt juntament amb la serra del Riquer. Són ramificacions de la serralada transversal del Vallès que separen el nostre terme del de Castellbisbal.

Les zones muntanyenques de Rubí, almenys les de la part nord i occidental, conserven en més o menys grau la seva vegetació autòctona.

La resta del territori, cap al sud i l’oest, és menys o més pla. No obstant això, a la part més meridional cal destacar el turó de Can Calopa, ric en fòssils de l’etapa del Miocè i també important per les seves formacions d’estrats (“els regles”), sobre la riera de Rubí.

I dins del terme no ens hem d’oblidar d’esmentar algunes petites elevacions com les anomenades “muntanyes russes”, al llarg del camí cap a la masia de Can Xercavins, un cop passat el pont sota el ferrocarril. Al seu damunt es troben els camps de cultiu d’aquesta casa de pagès. Altres topònims associats a elevacions són els de la Serreta, a la part nord-est del nucli urbà de Rubí, on s’ubica el barri del mateix nom, i el del Putget, a les Torres, al damunt del qual es troba la plaça dels Nens.