“No pot ser que una dona que ha patit abús sexual hagi de parlar amb 14 mossos diferents”

ENTREVISTA | ANTONI RODRÍGUEZ. CAP DE L’ÀREA BÀSICA POLICIAL DE RUBÍ

L’intendent Antoni Rodríguez és des de principis del 2022 el director de l’Àrea Bàsica Policial de Rubí dels Mossos d’Esquadra. Anteriorment havia ocupat la direcció de la Comissaria General d’Investigació Criminal de la policia catalana. 

-La seguretat és la principal preocupació dels rubinencs segons les enquestes. Per què?

-La seguretat sempre serà una de les principals preocupacions del ciutadà, independentment de l’estat en què es trobi. Això és perquè tenim una sèrie de delinqüència que també hi serà sempre i  que afecta directament els ciutadans. La percepció que té la ciutadania de la seguretat no és un fet discutible, però cal saber si està basada en dades objectivables, experiències personals o campanyes mediàtiques. 

-Amb les ocupacions hi ha hagut precisament alarma social. És real?

-Sí que n’hi ha hagut, en part incentivada per interessos econòmics privats i empreses que s’han forrat amb el tema de les ocupacions i que ha provocat que moltes famílies instal·lin una alarma on abans no tenien necessitat. També hi ha opcions polítiques que han aprofitat el relat per guanyar vots. Però no hi ha un problema al dret a l’habitatge, les ocupacions en habitatges són anecdòtiques, no existeixen. El que sí que hi ha és un volum molt elevat d’usurpacions de béns immobles desocupats, locals, cases antigues i algunes segones residències. I en molts casos el mecanisme legal per restituir la propietat és lent i farragós.

Tampoc es pot obviar que la proliferació d’alarmes i mecanismes preventius han ajudat a dissuadir les ocupacions. A més, les màfies que comercialitzen amb immobles aliens han arribat a un punt de col·lapse del mercat. L’any passat vam tenir 90 ocupacions i en vam evitar 300. I això què ha provocat? Que les persones que es dedicaven a l’ocupació, ara facin robatoris de baix nivell: s’han incrementat els robatoris en vehicles, en bars i establiments petits.

-Precisament fa uns dies els comerciants manifestaven la seva inquietud.

-Hem passat de 115 robatoris a 153, no són molts, però cal prestar atenció. Tenim una sèrie de persones conegudes, perquè abans es dedicaven a l’ocupació i ara fan aquests robatoris. Per consumar-ne un n’han de fer cinc o sis. I això vol dir que encara que no aconsegueixin robar provoquen danys als establiments i un perjudici econòmic. A excepció d’un parell de grups que tenim identificats i que són difícils d’atacar perquè són molt anàrquics, la resta de persones que es dediquen a aquests delictes són molt matussers. Són persones que han decidit viure d’això voluntàriament i els robatoris només disminueixen a la ciutat quan entren a la presó. Però això requereix un cúmul de fets i una càrrega de prova molt elevada. 

-No hi ha un punt de frustració?

-De les frustracions un es cura quan arriba al realisme. Vivim en societats molt complexes, amb una cohesió social que no és fàcil i a això cal afegir un Codi Penal que és molt garantista amb el delinqüent i molt menys amb la víctima, tot i que darrerament això està canviant. Crec que la policia ha arribat a un estàndard democràtic, com a mínim el cos de Mossos que és el que jo represento, que hauria de tenir autonomia en l’exercici d’accions d’investigació, perquè no tot hagi de passar pels jutjats de guàrdia.

A més, no només es tracta de la policia, cal intentar veure quins recursos hi ha per apartar de la delinqüència aquelles persones que comencen a delinquir. I aquí és on falla el conjunt del sistema. A Rubí estem treballant per integrar l’administració sencera, no només perseguir i atacar el delicte, que també, sinó oferir alternatives: policials, socials, econòmiques i assistencials. 

-La pandèmia ha canviat la tipologia dels delictes?

-Molta gent que es dedicava a fer robatoris va sortir al carrer per cometre delictes per aconseguir diners ràpidament: van augmentar els robatoris en vehicles i trasters. Els robatoris amb força a domicilis s’han reduït molt i encara no s’han recuperat al nivell prepandèmia, però no els podrem reduir més. De fet, estem segurs que durant el 2023 augmentaran, perquè la gent torna a estar fora de casa moltes hores i els lladres tornaran al seu modus operandi habitual. 

-En els darrers anys han augmentat les ciberestafes. Com es prevenen aquests delictes?

-Cada any fem xerrades a grups de gent gran, als joves i també als comerciants que fan transaccions. Però qui s’hauria d’implicar són els intermediaris econòmics. Els interessa guanyar diners i la forma de fer-ho és que les operacions siguin ràpides, però per prevenir les estafes a internet cal que la latència sigui més perllongada, alentir el trànsit, donar garanties al consumidor que el pagament o la transferència és una acció voluntària. Fins que no s’impliquin els intermediaris econòmics, els ciberdelictes seguiran augmentant.

-I respecte al tràfic de drogues, és un delicte que afecta molt la ciutat?

-Catalunya és un pol del tràfic de la marihuana i a Rubí  hi ha tràfic de drogues al detall en alguns establiments comercials i en pisos. I com qualsevol altre lloc on hi ha polígons i habitatges, també hi ha plantacions de marihuana. Rubí no té xifres molt alarmants o diferents de l’entorn metropolità. L’any passat es van fer 10 operatius i es van intervenir unes 5.000 plantes de marihuana. No seria un punt calent del tràfic de drogues.

-En relació a la violència sexual i masclista, darrerament s’estan incrementant les denúncies. Com s’està abordant?

-Jo crec que d’entrada és bo que augmentin les denúncies, el que és dolent és que augmentin els fets. La tendència que observem és que augmenten les denúncies no de fets nous, sinó de fets passats de fa temps, de dones que ara s’atreveixen a denunciar. 

He de dir que la nova llei, que crec que conté alguns errors, té encerts que ajuden les víctimes. Fins ara, si no hi havia denúncia, el forense no es desplaçava a l’hospital i no es recollien mostres! S’ha de focalitzar l’atenció en la víctima, no pot ser que hagi de parlar amb 14 mossos diferents per explicar el que li ha passat… però això què és? Cal que la víctima es restitueixi i que nosaltres fem la nostra feina d’acord amb el seu estat.

-A l’agost va morir un jove al calabós de la comissaria que havia estat detingut per la Policia Local. S’ha investigat aquesta mort?

-Hi ha una investigació al Jutjat de Rubí que va a càrrec d’un grup d’homicidis de fora de Rubí, per una qüestió d’higiene i d’evitar sospites. Nosaltres hem enviat totes les gravacions de les càmeres i estem molt tranquils. Hi ha una part acusadora que s’ha presentat que està en el seu legítim dret de fer-ho. No puc dir gaire més, perquè he de mantenir el respecte per la causa judicial. Lamentem profundament la mort d’aquesta persona, per nosaltres és un trauma que mori algú sota la nostra custòdia. Quan vam parlar amb la família els hi vam explicar tot i vam fer tot el que vam poder.

-Quins són els reptes de la seguretat en ciutats com Rubí?

-Passar de la coordinació dels actors a la integració. Tenir més coneixement per estudiar cada fenomen delictiu des dels diferents punts de vista. Però hem d’entendre que sempre hi haurà delinqüència, forma part de la condició humana, hi ha gent que vol viure dels altres. El repte és combatre-la perquè afecti el menys possible els ciutadans. I entendre que molts cops la solució no és policial. Quan arribi l’estiu, els conflictes de convivència s’intensificaran a Les Torres, on hi ha un problema d’estructures arquitectòniques, d’urbanisme. Cal fer nous plans urbanístics i tot això és molt complicat. Mentre hi hagi aquest amuntegament de gent, sempre hi haurà problemes, per molt que hi hagi policia. Per això, el repte és abordar la seguretat des de diferents perspectives.

NOTÍCIES RECENTS