Quan els moviments socials en favor del dret a l’habitatge van aconseguir obligar els bancs a signar dacions en pagament, van ser molts els veïns que es van acollir a aquest dret. Alguns, els més vulnerables, van aconseguir també negociar un lloguer social amb les entitats bancàries per tal de no quedar-se al carrer. En la seva majoria, contractes de tres anys que tot just comencen a finalitzar. La majoria d’aquests actius immobiliaris van ser venuts per part de les entitats financeres a diferents fons voltors, que ara, un cop finalitzen els lloguers socials volen recuperar els immobles.

Aquest és el cas, per exemple, de Jorge Vázquez, veí de l’avinguda de Catalunya, al barri de Les Torres. Té 67 anys, dos fills que estan estudiant i cobra una pensió de 560 euros. “El 2016 vaig signar la dació amb lloguer social de tres anys, després del primer any em van pujar de 200 euros a 443, que he pagat religiosament cada mes”. Per ell, és totalment inviable aconseguir un altre pis de lloguer, no només pels preus elevats del mercat, sinó també no pot assumir l’entrada d’un pis de lloguer: “La meva situació és calamitosa, el 5 de setembre em van dir que no em renovarien el contracte i no puc accedir a un pis perquè no tinc els mitjans”.

La Plataforma d’Afectats de la Hipoteca de Les Torres-Rubí 2000 té comptabilitzats almenys quatre casos de característiques similars. En tots, el lloguer social finalitza i les empreses no volen renovar els contractes. Aida Alvarado, de l’entitat, ha explicat que aquestes persones es troben sense cap mena de sortida, els pisos que disposa tant l’Ajuntament de Rubí com la Generalitat estan tots ocupats i les llistes d’espera són llargues: “La gent no pot esperar i fan el que poden, van a pisos de familiars, ocupen, altres estan esperant al desnonament…”.

Alvarado subratlla, a més, que els ajuts que dona la Generalitat pel pagament del lloguer els fan inaccessibles per a la gent més vulnerable, ja que el pagament es fa al cap de l’any: “Has de pagar tot l’any i després la Generalitat t’ingressa els diners, però i si no els tens? És un peix que es mossega la cua”.

Els veïns afectats per aquesta situació, a diferència dels afectats pel cas de Sant Jordi Parc, que es va resoldre amb èxit després d’una negociació col·lectiva, són de diferents blocs i, fins i tot, de diversos fons voltors. Un fet que debilita els inquilins, que es troben sols i desemparats davant d’aquestes multinacionals.