Ànnia García Moreno. Regidora d’En Comú Podem Rubí

Ara sembla una mica naïf, però al principi de la pandèmia de la covid-19, enmig d’un confinament inèdit (que la majoria de la població no podíem comparar amb res viscut anteriorment), estàvem convençuts que d’aquella en “sortiríem millor”. Més solidaris, més empàtics, millors persones i per tant millor com a societat.

La realitat, però, ens ha situat en un altre escenari. La realitat és que la pandèmia i el confinament ha tingut un impacte molt negatiu en la salut mental de la societat de forma generalitzada. I la realitat és que les xifres de la violència masclista en són una evidència. El Consell Comarcal del Vallès Occidental acaba de publicar les dades trimestrals de violències contra les dones, corresponents al segon trimestre del 2021. Són dades recollides dels partits judicials de la comarca, i mostren una duríssima “tornada a la normalitat”: respecte del primer trimestre de l’any, les denúncies per violència contra les dones han crescut un 12,2%. Si ho comparem amb el segon trimestre de l’any passat, l’increment és del 22,2%.

Després de més de quaranta anys d’ajuntaments democràtics, després d’una llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, sembla que no som capaces d’erradicar aquesta violència estructural. De fet, els i les professionals que hi treballen amb col·lectius específics (infància, joventut, dones) tenen la sensació de tractar més i “pitjors” casos.

La violència masclista s’ha abordat, històricament, des de la protecció de la víctima un cop agredida; una actuació que malauradament també és en si mateixa violenta, perquè el masclisme és l’estructura sobre la qual també està construït el sistema judicial, mèdic o policial. Aquesta part de les polítiques, imprescindible, s’ha anat completant amb tot un seguit d’accions dirigides a la prevenció i l’anomenada sensibilització contra la violència. És també una proposta recent implicar els homes en aquesta feina, explicar les anomenades noves masculinitats, explicar la història des de la seva responsabilitat com a agressors i fer-los còmplices de la societat igualitària i lliure de violències que volem construir.

Aquesta estratègia sembla no estar funcionant. Almenys no tan ràpid o notablement com a moltes ens agradaria.

Però existeixen altres lectures. Si bé tenim proves que la violència masclista continua actuant en els mateixos nivells que un temps enrere, també és cert que cada cop tenim més veus en contra d’aquestes violències. Més dones valentes que, no només denuncien, sinó que també s’atreveixen a explicar les seves vivències i a compartir-les. Contra els negacionistes i els ofesos, acció, reacció i prevenció de les violències. Sense abaixar mai la veu.

ÚLTIMS ARTICLES D’OPINIÓ PUBLICATS

• 
  Qui perd els orígens…
• 
  Llibertat de circular amb cotxe per on ens plagui?
• 
  Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Ja tenim avanç de Poum
• 
  Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Ventiladors a les escoles