La presentació del projecte de reforma del parc és un nou exemple de menyspreu del govern del PSC cap a la ciutat. Negant a la ciutadania i a l’oposició la possibilitat de participar en grans decisions i obres milionàries, els ajuntaments es tornen petits regnes de cacics on l’alcaldia (en el nostre cas amb només 6 regidors de 25) tot ho decideix, d’esquena a la gent i d’esquena a la resta de la institució de l’Ajuntament.

Les polítiques de participació ciutadana no són un caprici, ni un eslògan, ni haurien de ser un instrument per validar opcions decidides d’antuvi, al contrari, hauria de ser una nova manera de fer que impregni les institucions públiques -especialment les locals- per representar millor a la gent, per governar millor.

Segurament les velles formes de participació han caducat i cal buscar maneres adaptades a les tecnologies i als nous hàbits que se’n deriven.

Des del Partit Demòcrata vam fer públic a les xarxes un breu qüestionari per saber l’opinió de la gent sobre la reforma del parc i hem rebut un centenar de respostes, imagineu la participació si la difusió l’hagués fet l’Ajuntament amb tots els seus recursos de comunicació.

Quines conclusions n’extraiem d’aquestes respostes ciutadanes? Un 88% dels participants es mostren contraris a la proposta del govern. La principal reivindicació que hem rebut a l’apartat de comentaris ha estat la preservació del parc com a espai essencialment natural. No és d’estranyar la preocupació per l’excessiva urbanització del parc: “La proposta és massa artificial”, “Té massa ciment”, “Hi veig massa intervenció, massa coloraines” ens diu la gent. I no és d’estranyar perquè tenim present el Parc de la Serreta, que també lluïa molt en les imatges digitals del projecte i que el seu escàs manteniment, pocs anys després de la seva inauguració, han provocat un fort contrast entre allò que semblava que seria i el que és. L’última cosa que volem a Ca n’Oriol és un altre cas d’obres electoralistes que malmetin l’espai natural -a raó de 4 milions d’euros- per acabar tenint un conjunt de camins de ciment i jocs infantils de plàstic, trencats, bruts i descolorits.

La nostra proposta és la següent: plantegem un projecte participatiu i d’acords amplis; resolguem les mancances del parc i millorem-ne el manteniment; introduïm aquells elements d’oci que sense trencar l’essència natural i el passat agrícola contribueixin a tenir un parc més familiar i més atractiu. Però sobretot, passem pàgina d’una manera de fer i de vendre projectes de manera populista, perquè ens fa perdre el temps com a ciutat, els diners com a ajuntament i les oportunitats de millorar la ciutat com a rubinencs.