El telèfon ha passat a ser un eina fonamental per a l’atenció mèdica. A la imatge, la doctora Avelina Espina al CAP Anton Borja.
Fa tot just un any, Rubí va començar a rebre els primers efectes de la pandèmia global que anava a posar cap per avall la societat. L’economia es va veure bruscament interrompuda i les relacions socials es van tallar en sec, però qui més va patir els efectes de la irrupció del virus en forma de tsunami va ser la sanitat. “Mai m’hauria imaginat que una cosa així podria passar, encara ara em sembla una pel·lícula de ciència-ficció”, explica la doctora Avelina Espina, metge de família del CAP Anton Borja.
Durant aquells primers dies en què tot eren incerteses i la informació variava d’un dia a l’altre amb les notícies que arribaven des de la Xina i Itàlia, de seguida van detectar anomalies en les patologies: “Començàvem a notar coses que no eren normals, hi havia massa refredats i símptomes de grip per ser el mes de març i abans del confinament ja vam veure que ho teníem a sobre”.
“Mai m’hauria imaginat que una cosa així podria passar, encara ara em sembla una pel·lícula de ciència-ficció”
Avelina Espina, metge de família al CAP Anton Borja
La forma de treballar de la primària es va capgirar com un mitjó i la capacitat de resistència dels professionals sanitaris es va posar a prova: “Per cada pacient que ingressava a l’UCI, n’hi havia 10 a l’hospital i al CAP en visitàvem un centenar. Vam haver de fer servir la nostra capacitat d’adaptació i el fet de treballar amb incerteses, que en això els metges de família estem molt acostumats pel tipus de feina que fem” explica la doctora.
“Tot va canviar, vam passar a atendre els usuaris per via telefònica des de casa i al CAP només hi havia el personal necessari per atendre urgències que no es poguessin resoldre per telèfon”, recorda Maria del Mar Sánchez, infermera del CAP Sant Genís, que explica que l’adaptació va ser pràcticament immediata: “Ens vam adaptar prou bé, era necessari i crec que no ens vam plantejar res més, s’havia de fer així i punt i ho vam fer el millor que vam poder”.
La infermera Maria del Mar Sánchez atén moltes visites de forma telefònica.
En el cas d’aquesta infermera, a més, s’encarrega de fer desplaçaments a domicilis per administrar cures pal·liatives. Eren persones que preferien morir a casa que no pas haver de fer-ho soles a l’hospital: “Va ser dur a nivell físic i psicològic. Havia d’anar amb els equips de protecció i només se’m veien els ulls. Vaig atendre les famílies i els malalts sense poder ni donar-los la mà, quan són uns moments en què el contacte físic reconforta molt”.
L’atenció sanitària a distància
De fet, la manca de contacte físic ha estat un dels grans canvis de l’atenció primària en aquesta època pandèmica. Ara, majoritàriament s’atenen les consultes a distància, amb els inconvenients que això provoca, i el telèfon s’ha convertit en un aliat imprescindible pels treballadors de la sanitat. “Entenc que a la població li costi d’entendre que no tinguem les portes obertes a tothom, que els pacients hagin de trucar i que a vegades els costi agafar la línia, però és l’única forma que tenim de protegir-los d’un contagi”, explica la doctora Avelina Espina, que s’emociona quan recorda tots aquells pacients que fa tant de temps que no veu: “Em sap greu quan els pacients pensen que no els volem veure. És que no podem, estem aquí treballant, però ho fem d’una altra manera, i els vull agrair especialment la seva paciència”.
“Ens vam adaptar prou bé, era necessari i crec que no ens vam plantejar res més, s’havia de fer així i punt i ho vam fer el millor que vam poder”
Maria del Mar Sánchez, infermera del CAP Sant Genís
Totes dues reconeixen que l’arribada de la vacuna és la gran esperança, no només per salvar vides, sinó també per recuperar l’atenció presencial a la primària, tan necessària: “Desitgem que la vacunació sigui efectiva i ens torni a la veritable normalitat, que és la que teníem abans de la pandèmia”, demana Maria del Mar Sánchez.
La llum al final del túnel es comença a entreveure, però encara és molt lluny, especialment pels inconvenients que està havent-hi en el desplegament de la campanya de vacunació.