En matèria de salut i benestar, sovint les reivindicacions de la ciutadania van molt més dirigides a reclamar un bon servei d’atenció sanitària per atendre les persones malaltes que no pas a demanar als nostres governants que preguin mesures per prevenir la malaltia i tenir una bona qualitat de vida. Això no vol dir que no s’hagi de reclamar un bon servei sanitari, és evident que és necessari, però també cal posar de manifest que l’evidència científica ha demostrat que la prevenció és molt més eficaç que la cura.

En aquest sentit, la vida a les ciutats, que han crescut significativament en els últims 100 anys, ha comportat una sèrie de millores socioeconòmiques evidents. Però també ha comportat un estil de vida més sedentari entre la població urbana. Cal tenir present que la falta d’activitat física és la quarta causa de mortalitat a nivell mundial i és un dels principals factors de patir obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis o càncer. La vida a les ciutats també ha comportat un increment de l’exposició a contaminants com el soroll i la contaminació de l’aire, i l’ús de vehicles motoritzats per a desplaçar-nos té un paper molt important en tota aquesta situació.

Caminar o moure’s en bicicleta per a cobrir les necessitats del nostre dia a dia és una manera d’assolir els nivells d’activitat física mínims establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per assegurar una bona salut (http://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/physical-activity). Fins i tot hi ha diversos estudis que demostren que aquelles persones que utilitzen el transport públic caminen més que no pas aquelles persones que utilitzen el cotxe o la moto, de manera que promoure el transport públic també és una manera de promoure l’activitat física. D’altra banda, l’exposició a la contaminació de l’aire és un dels grans problemes que les ciutats encara no han sabut resoldre; de fet, es calcula que el 91% de la població mundial viu en llocs amb nivells de contaminants superiors als establerts per l’OMS.
L’evidència científica ja ha demostrat abastament que l’exposició a contaminació de l’aire, i especialment el que es coneixen com a matèria particulada (PM) i partícules ultrafines (UFP), incrementa el risc de mort, malalties cardiovasculars, càncer i malalties respiratòries. Però el més preocupant és que cada cop hi ha més estudis que mostren que aquestes partícules podrien tenir un paper rellevant en el desenvolupament cognitiu dels infants i en la demència en adults
(http://www.who.int/airpollution/ambient/health-impacts/en/). Finalment, el soroll també comença a ser un tema de preocupació, doncs es calcula que cada any a Europa 16.600 persones moren de manera prematura a causa de l’exposició a un excés de soroll. De fet, segons l’OMS, un de cada cinc europeus està exposat regularment a nivells de soroll durant la nit que podrien afectar significativament la salut (http://www.euro.who.int/en/health-topics/environment-and-health/noise).

Rubí no s’escapa de tota aquesta problemàtica i, per tant, calen mesures per potenciar una mobilitat activa i sostenible, és a dir, que promogui caminar, l’ús de la bicicleta i el transport públic. A Europa hi ha un gran nombre de ciutats que ja estan fent canvis importants en polítiques urbanístiques i de mobilitat per assolir aquests objectius. Fins i tot a Espanya podem trobar el cas de Pontevedra, on l’alcalde de la ciutat, metge de professió, va impulsar un canvi fa 15 anys que ha resultat en una ciutat pacificada, sostenible i, sobretot, saludable (https://www.eldiario.es/sociedad/Pontevedra-ciudad-coches_0_664934417.html). Calen, doncs, mesures estructurals, però també cal que la ciutadania entengui per què cal començar a canviar la manera en com ens desplacem. Constantment a les xarxes es poden llegir queixes que circular en cotxe o aparcar a Rubí és complicat. Bé, l’Ajuntament (amb el suport d’altres administracions) ha d’oferir alternatives de mobilitat sostenibles a totes aquestes persones (encara tenim pendent d’aprovació el Pla de Mobilitat Sostenible, per cert), però també ha de saber explicar el perquè entre totes hem de començar a canviar el ‘xip’. En aquest sentit, l’Ajuntament ja fa anys que deixa perdre l’oportunitat de celebrar la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible (aquest any era entre el 16 i el 22 de setembre), en la qual es poden dur a terme activitats per a conscienciar i explicar-se a la ciutadania, sobretot a les escoles (no cal recordar els problemes que hi ha cada dia al voltant d’elles).

Esperem que l’any vinent, governi qui governi, l’Ajuntament entengui la importància de celebrar aquesta setmana i de tenir-la com a referent per començar a fer el canvi que altres ciutats ja van començar fa anys. Ens hi va la salut, tan senzill com això!