Recentment, podíem llegir a la premsa que un grup de mares i pares de l’Escola de Música Pere Burés denunciaven el seu elevat cost, denunciaven aquest com una barrera d’accés en molts casos insalvable i per aquesta raó han impulsat una recollida de signatures per a convertir l’escola en un conservatori.

Com AUP, rebem la notícia com la constatació d’un problema endèmic de la ciutat (un de tants), un problema, que com tants altres, no ha estat abordat per un equip de govern més interessat a acumular fotografies inconnexes (primaveres pop, desplaçaments a partits de veterans, projectes faraònics inviables…) que en transformar la realitat de la ciutadania de la ciutat.

L’Escola Municipal de Música Pere Burés fa anys que arrossega una sèrie de mancances. Fa anys que vaga sense un rumb ni objectius clars. No tenim model, queda clar la funció d’una escola municipal i com tants altres equipaments o projectes, el govern ha optat per abocar els recursos justos per no haver d’afrontar la seva necessària reformulació. Ja sigui per aquest fet, per falta de capacitat o per una alarmant inexistència de lideratge. La realitat de l’Escola de Música resulta avui dia preocupant. No és tan sols la problemàtica d’uns preus realment prohibitius pel gruix d’una ciutadania com la de Rubí, també els constants i reiterats problemes de personal, falta de planificació en la gestió de baixes que generen la sensació perenne d’improvisació constant.

Des de l’AUP tenim molt clar que cal apostar de manera decidida per les escoles municipals, apostar pel paper transformador i cohesionador que poden aportar. L’escola Pere Burés mereix, però, una aposta més enllà del titular. Una aposta que comporti una implicació en la reformulació de la seva funció i sobretot del seu rol transformador. Creiem que l’escola de música com a servei públic no ha de perseguir com a objectiu essencial la rendibilitat econòmica. No podem caure en la fal·làcia comptable d’avaluar un servei pel seu retorn econòmic. Sense descuidar l’aspecte econòmic, i garantint-ne la sostenibilitat, hem de valorar del servei públic l’impacte real en la vida dels ciutadans, la possibilitat de transformació i emancipació social que obre. Per tant la nostra visió no esdevé determinada tant en reduir l’impacte econòmic sinó en maximitzar la incidència social del servei en la comunitat. Cal afavorir aquest potencial transformador i cohesionador que un projecte com aquest pot tenir per a la ciutat. Cal trobar fórmules d’accessibilitat no tan sols econòmiques (tarifes) sinó sobretot de format i oferta (cursos puntuals i reduïts en el temps, monogràfics, tallers, col·laboracions d’entitats…)

El nostre principal objectiu envers el projecte és el de treballar en l’obertura de l’escola a la ciutat. Fer accessible la música al conjunt de la ciutadania, abandonar el paradigma de formació en excel·lència per un model més inclusiu, integrador i transversal.

Per poder assolir aquest objectiu cal definir un projecte educatiu (inexistent avui dia) que reculli aquesta vocació d’expansió i difusió cultural, que defineixi un projecte curricular amb objectius i ítems clars a treballar. Cal impulsar el reciclatge del professorat i permetre un canvi de paradigma que obri i descentralitzi l’escola perquè assumeixi la seva funció social.

Cal treballar per aconseguir un major grau de penetració i permeabilitat en les diferents àrees (serveis socials, joventut… ) de l’Ajuntament. Instaurant l’escola de música i els serveis que d’aquesta es deriven com oportunitat i recurs real, establint xarxa i sinergies que permetin desenvolupar la potencialitat del recurs.

L’Escola Pere Burés ha d’es-devenir a partir de l’obertura una eina real i accessible per al conjunt de la ciutadania i ha d’assumir un rol proactiu envers aquesta. Cal descentralitzar l’activitat i superar els límits físics de l’equipament, i ha de guanyar presència real a la realitat de centres educatius i barris, implicant-se i col·laborant amb el teixit cultural, associatiu i educatiu de la ciutat. Cal obrir la possibilitat al professorat de treballar a partir de projectes temporals i puntuals no limitats a l’horari propi de l’escola (mot limitat).

Cal que l’escola esdevingui útil i atractiva fora del model més clàssic, basat en formació d’excel·lència, un model que esdevé econòmicament poc viable i sobretot té un retorn social molt limitat. Cal una obertura a la música moderna, a mòduls limitats en el temps, a sessions d’assessorament a músics locals. Crear noves dinàmiques més atractives i que permetin una maximització de recursos com les classes grupals o tallers oberts

L’AUP, més enllà de les fotografies o dels titulars, intentem construir propostes sobre la base de treball, rigor i anàlisi. No podem continuar desbaratant els recursos municipals, no mirem cap a una altra banda. Per conèixer el nostre posicionament podeu consultar el document a http://www.auprubi.cat/wp-content/uploads/2018/06/escola-de-m%C3%BAsica-2.pdf