Presenten l’Ofercat, un pla que  vol fer front al retrocés de l’ús del català en el sector comercial de  Rubí

El pla incidirà en l’ús del català en l’àmbit comercial amb accions formatives, informatives i de sensibilització i preveu accions específiques en àmbits com l’hostaleria o la restauració

La presidenta del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí, Montserrat Caupena, i el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Rubí, Víctor García, han presentat el pla Ofercat per promoure l’ús del català al comerç de la ciutat. El pla ha estat dissenyat a partir d’un estudi homònim que ha analitzat l’oferta lingüística al comerç de la ciutat i que ha detectat que el català ha partit un retrocés en els usos comercials

El pla comptarà amb la col·laboració dels agents econòmics locals i incidirà en l’ús del català en l’àmbit comercial amb accions formatives, informatives i de sensibilització. A més, preveu accions específiques en àmbits com l’hostaleria o la restauració i posarà èmfasi en els establiments que presentin els dèficits lingüístics més significatius.

Entre les línies de treball d’aquest pla destaca la de “Comerços aprenents”, que s’adreça específicament als comerços lingüísticament més deficitaris pel que fa a l’ús del català. Consisteix en la realització d’un total de 15 sessions de formació elemental de llengua catalana al mateix comerç a càrrec d’un tècnic del Servei Local de Català de Rubí.

Aquesta acció permetrà que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. També es proporcionarà informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulgaran els ajuts existents per a la introducció del català a les empreses i s’informarà dels drets i els deures lingüístics.

Reculada de l’ús en les interaccions i la retolació 

Segons les dades del darrer estudi Ofercat 2023, informe sobre el qual s’ha desenvolupat el Pla Ofercat 2024, el català és la llengua més usada a la retolació dels comerços de Rubí. La retolació identificativa té un índex de 64 punts sobre 100 i la retolació informativa, de 52 punts. Comparant aquestes dades amb l’estudi Ofercat de l’any 2019 a Rubí, s’observa una caiguda de 12 punts en l’índex d’oferta de català en la retolació identificativa i 4 punts en la retolació informativa.

Pel que fa a la llengua oral, la llengua de salutació, és a dir, aquella en què el comerciant s’adreça al client abans que aquest digui res, el català compta amb un índex de 24 punts sobre 100, 13 punts per sota del que es registrava l’any al 2019, quan era de 37 punts. D’altra banda, la disponibilitat lingüística en català, és a dir, l’adaptació al català per part del comerciant quan el client se li adreça en aquesta llengua, s’incrementa i se situa en 64 punts, quan l’any 2019 l’indicador era d’un 57. 

L’evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona part l’evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l’estranger que, en el cas concret dels titulars de comerços establerts a Rubí arriba al 26,9 %. Aquesta dada segueix l’evolució demogràfica del país, en què el 62 % de la població de Rubí ha nascut a Catalunya, el 18 % a la resta de l’Estat, i el 21 % ha nascut a l’estranger, segons dades de 2023 del Cens de població anual de l’INE (Idescat). 

Diferències entre sectors 

Pel que fa als resultats segons el sector comercial, n’hi ha dos en què el català és majoritari o pràcticament majoritari en la retolació: el de l’alimentació, amb 75 punts sobre 100, i el de l’oci i formació, amb 73 punts. La presència del català és força més limitada a la restauració i l’hoteleria, amb 52 punts, i finances i serveis similars, amb 58 punts. La presència de català en la retolació baixa en tots els sectors i empitjora especialment en les finances, l’alimentació i la restauració respecte a l’estudi Ofercat de 2019.

Pel que fa a la presència del català en la llengua oral, hi ha un sector en què l’índex de salutació en català és molt baix, restauració i hoteleria (5 punts sobre 100), i en general hi ha una caiguda de la salutació en català en tots els sectors, excepte finances, respecte a l’estudi Ofercat 2019.

En canvi, hi ha una millora significativa en la llengua de disponibilitat en català, en tots els sectors l’índex és superior a 60 punts, excepte el sector de la restauració que té un índex de 32 punts. Pel que fa a l’evolució respecte d’estudi de 2019 també hi ha una millora en diversos sectors: oci i formació, equipament de la llar, salut i estètica, i restauració i hoteleria.

Víctor García, en les paraules de cloenda de l’acte, ha reafirmat la voluntat de l’Ajuntament per incentivar l’ús del català en els comerços i establiments de restauració de la ciutat, en col·laboració amb el Servei Local de Català de Rubí. A l’acte també hi ha intervingut el regidor de Comerç de l’Ajuntament, Ton Brustenga, que ha valorat la importància de treballar en xarxa institucions, associació de comerciants i agents econòmics locals.

Un estudi rigorós de llarga trajectòria 

Els plans Ofercat són una actuació impulsada conjuntament per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, ara Departament de Política Lingüística, i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els ajuntaments, per millorar la posició del català en l’entorn comercial.

Es basen en els estudis Ofercat, que analitzen mitjançant tècniques d’observació l’oferta lingüística del comerç d’una ciutat, concretament la llengua escrita de la retolació de l’establiment comercial i la llengua d’atenció oral dels dependents. A través d’un procediment de mostreig per rutes aleatòries, a la ciutat de Rubí s’ha observat una mostra de 441 establiments comercials i 1 gran superfície.

El projecte Ofercat va arrencar l’any 2000, i inicialment va consistir en un conjunt d’estudis per observar de manera sistemàtica l’oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya. D’ençà de 2016, els estudis van ser complementats pels plans d’actuació, denominats Plans Ofercat, que impulsen diverses accions de foment del català. Estudis i plans es repeteixen de manera cíclica a les mateixes localitats cada 4 anys per adaptar-los als canvis socials, econòmics i comercials. 

NOTÍCIES RECENTS