Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia i encara aplica la llei espanyola, tal i com recull una disposició transitòria del primer Estatut, aprovat l’any 1979. Tot i que s’han realitzat diversos intents de tirar endavant aquesta norma, aquests han estat infructuosos. Fa poc més d’un mes, Miquel Iceta, dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va presentar al president de la Generalitat, Artur Mas, i als grups del Parlament una proposta del seu partit, que ara detalla a Diari de Rubí.

– Quants intents sense èxit hi ha hagut des del 1979 per consensuar i redactar la llei electoral catalana?
– Al llarg d’aquests anys, hi ha hagut diversos moments en què els partits polítics han tingut més disposició a consensuar aquesta llei. Entre els darrers, al 2007 una comissió d’experts va fer un informe sobre la llei electoral i va realitzar una ponència, que no va arribar enlloc. També al 2009-2010 es va plantejar una Iniciativa Legislativa Popular, que finalment es va aturar al Parlament per manca de consens. Ja en aquesta legislatura es va crear una ponència conjunta que estava treballant en aquest tema, però que de moment no s’ha concretat.

– Per què presenta el PSC aquesta proposta?
– Creiem que era necessari plantejar una proposta que intentés acostar totes les posicions que s’han posat sobre la taula fins ara sobre la llei electoral catalana.

– En quins eixos es basa el model que vostès plantegen?
– Hi ha tres elements fonamentals. Per una banda, un sistema com l’alemany, que és un sistema proporcional, però que permet l’elecció directe dels diputats de districte. Per nosaltres és molt important que el ciutadà pugui elegir directament el diputat que el representa al Parlament. En segon lloc, que el sistema sigui més proporcional que en l’actualitat, és a dir, que es garanteixi que els vots de tots els catalans tinguin el mateix valor. Si el partit més votat, no és el que obté més escons, vol dir que el sistema no és prou proporcional i això s’ha de corregir. Finalment, i en tercer lloc, que la llei es basi en un criteri d’equilibri territorial. A Catalunya tenim una demografia molt desigual, amb molta població concentrada en grans ciutats i a la costa, mentre que a les comarques interiors hi ha menys població. Segons com sigui la llei, les comarques de l’interior tindrien poc pes en el Parlament, per evitar això hem introduït un criteri d’equilibri territorial, com recull l’actual Estatut.

– Com s’ha concretat la seva proposta?
– El ciutadà disposa de dos vots, un per triar el seu representant de districte i el segon per votar la llista del partit que prefereixi, que a més no tenen perquè coincidir. Per exemple, un ciutadà de Rubí, ciutat que estaria inclosa en un districte amb Sant Cugat per les seves relacions, podria votar un dels diversos candidats que es presentessin com a diputats del seu districte, que podria ser d’un determinat partit, perquè li agrada, per la seva trajectòria o per la seva vàlua, i després votar un partit, que no té perquè ser el del representant que ha votat.

– S’acosta l’elector a l’elegit.
– Sí, augmentem la capacitat d’elecció de la gent i sobretot acostem els votants als seus representants. Ens sembla que després de 35 anys, el què la gent ens està demanant als polítics és més transparència, més proximitat i més eficàcia.

– Com han fet la divisió dels districtes?
– Proposem dividir Catalunya en 7 grans demarcacions electorals: Girona, Lleida, Tarragona-Ebre, la Catalunya Central, el Barcelonès i l’àrea metropolitana de Barcelona dividits en la part Oest i Est. Dintre d’aquestes 7 demarcacions, s’estableixen 57 districtes uninominals, en els quals surt elegit el candidat que té més vots, i un no territorial i que correspondria al d’elecció dels catalans que resideixen a l’estranger. Així, hi hauria 58 diputats elegits directament pels ciutadans.

– Com es distribuirien la resta d’escons?
– Fins a 116, el doble dels 58, es trien sumant tots els vots que treuen els partits a Catalunya i aplicant la llei d’Hondt. La resta, fins arribar als 135 que composen el Parlament, seria una bossa de 19 escons que ens ha de servir per compensar els diputats que algun partit podria necessitar si ha-gués aconseguit més escons uninominals que els que el recompte nacional li atorga com a totals; així com per fer un repartiment proporcional entre aquells partits que no haguessin tingut diputats uninominals de més i per a aquells territoris infrarepresentats.

– Han fet simulacions d’aquest sistema electoral que proposen?
– Hem provat com haurien estat els resultats del 2006, 2010 i 2012 aplicant aquest model i els resultats han estat idèntics o molt similars. Això és una prova que la proposta no vol perjudicar ni beneficiar cap partit, que no suposa un daltabaix respecte el què ha succeït i, en canvi, és un sistema que amplia la capacitat d’elecció del ciutadà i és més proporcional que la llei actual.

– Com ha estat rebuda la proposta del PSC per la resta de partits?
– CiU i ERC són reticents perquè es tracta d’un sistema més proporcional que l’actual i per fer-ho hem aplicat el criteri del recompte nacional de vot, és a dir, que els partits tinguin el percentatge d’escons que els correspongui segons el percentatge de vots sumats a tot Catalunya. Això no els acaba d’entusiasmar, però en privat reconeixen que aquesta proposta està molt treballada i que l’han d’estudiar. Altres partits tenen por del sistema de doble vot, perquè creuen que pot afavorir els partits amb més presència al territori.

– I podria ser.
– Pot ser veritat, però només inicialment perquè un dels avantatges d’aquest model és que els partits s’hauran d’espavilar per buscar el millor candidat possible, ja que els electors votaran a la persona.

– El principal cavall de batalla que hi ha hagut per tirar endavant una norma electoral catalana ha estat la proporcionalitat.
– Sí, perquè hi ha partits que creuen que fer el recompte a nivell nacional pot deixar el territori desprotegit. A aquests, els diem que no és així i que les simulacions amb el nostre sistema ho demostren. A més, jo crec que és més difícil defensar que els vots dels catalans no valguin igual. Hi ha qui a Catalunya tot ho vol nacional, la Diada, la senyera, el teatre… doncs el recompte de vots també nacional.

– Com van les negociacions?
– Aquesta és la nostra proposta, però continuem oberts a debatre altres o bé a modificar aquesta si amb això assolim el consens que ens exigeix l’Estatut, que no és fàcil ja que requereix un suport de dos terços del Parlament. Si el PSC hagués mirat pels seus interessos hauríem fet una proposta diferent, però l’hem plantejat per ser capaços de trobar un camí d’entesa. Confio que sigui així. De vegades, em pregunto, «com poden plantejar-se ser un país independent si som incapaços de dotar-nos d’una llei electoral pròpia?».

“El PSC es troba en una situació molt delicada”
Pocs dies abans de la renúncia de Pere Navarro a la primera secretaria del PSC, en el marc d’aquesta entrevista, Miquel Iceta, històric dirigent del partit, ja reconeixia que “el PSC es troba en una situació molt delicada pel procés que està vivint Catalunya” i recordava que el partit es va crear “com un gran pacte que ens permetia a tots ser catalanistes però acceptar un marc espanyol de tipus federal, és a dir, no haver de triar entre ser Catalunya o Espanya”.

Iceta apuntava que el seu partit resoldria aquesta situació si era capaç d’explicar a la gent el model federalista, “un model que potser avui no es majoritari però que pot ser la solució que aplegui una àmplia majoria”.

Després que Núria Parlon rebutgés presentar-se a substituir Navarro, Miquel Iceta ha anunciat que està disposat a optar al càrrec de primer secretari del partit i entre les seves prioritats assenyalava “abordar amb inteŀligència i determinació el procés sobiranista, refer la cohesió interna del PSC i preparar les eleccions municipals del 2015”.

Sobre la situació del Partit Socialista a Rubí, Iceta admetia que coneixia les discrepàncies sorgides entre l’agrupació local i el grup municipal. “S’ha triat una nova candidata que espero que recuperi la confiança dels rubinencs”, apuntava el dirigent del PSC, que afegia que “no puc estar-me de reconèixer la feina de l’alcaldessa durant tots aquests anys”. En aquest sentit, reconeixia, com a home de consens que diu que és, que “m’hagués agradat que hi hagués hagut entesa i un relleu d’una altra forma”.