El passat 21 de desembre es van celebrar a Catalunya les eleccions al Parlament, unes eleccions que van tenir lloc en un context polític enrarit, i en unes circumstàncies extraordinàries. Els electors i les electores tenen moltes raons per escollir una candidatura o una altra per molts factors. Des de Rubí Acull, i dins de la diversitat de sensibilitats i opcions polítiques que representen cadascun dels membres que formem part d’aquesta plataforma, hem volgut fer un recull de totes les propostes dels partits polítics en relació amb les persones refugiades.

Ciutadans, liderada per Inés Arrimadas, va ser la força més votada, i va obtenir 36 escons. En el seu programa electoral, aposten per «Una Catalunya plural i integradora on totes les persones migrants i refugiades puguin sentir-se a casa» (punt 9). Dins d’aquest punt, hi ha dos sub-punts: el primer parla sobre la integració de les persones migrants a Catalunya, respectant la pluralitat; i el segon se centra en les persones refugiades: «Elaborarem un pla integral d’atenció a les persones refugiades que aculli Catalunya, en col·laboració amb les entitats locals i el món associatiu». La formació taronja assegura que exigirà al Govern d’Espanya «el compliment de la quota d’acollida aprovada per la Comissió Europea per posar fi a la incertesa i la desesperació que pateixen totes les persones refugiades que fugen de la guerra, la fam i el patiment des de l’Orient Mitjà i molts altres llocs del món».

La segona força més votada va ser Junts Per Catalunya, amb una llista integrada per membres del Partit Demòcrata Europeu Català i persones independents. En el programa de Junts Per Catalunya, la paraula «refugiat» o «refugiada» no apareix ni una sola vegada. En canvi, dediquen un capítol a «Migracions», en què proposen diverses mesures de foment de la cohesió social i els drets de ciutadania de les persones immigrants. En el darrer apartat, Junts Per Catalunya diu que «Catalunya ha de tenir també un paper actiu en l’àmbit de la protecció internacional, desenvolupant mesures que facin plenament vigent la seva solidaritat internacional i l’accés al dret d’asil i la protecció amb les persones perseguides, per qualsevol circumstància».

El programa d’Esquerra Republicana de Catalunya – que portava com a número 9 a la seva llista l’impulsor i portaveu de la campanya «Casa nostra, casa vostra», Ruben Wagensberg – incorpora en el seu apartat d’Acollida la voluntat de «dotar la República d’una política pròpia d’acollida i refugi que respongui al deure humanitari i de qualitat democràtica de donar acollida a les persones d’arreu del món a qui són negats els drets humans», en contraposició al que els republicans consideren que han fet l’Estat espanyol i la UE (que «han defugit aquesta responsabilitat democràtica»). Les mesures que proposa ERC són un sistema de prestacions econòmiques dins del sistema de la renda garantida de ciutadania, la inclusió de les persones refugiades en el sistema d’accés a l’habitatge social, un programa d’acompanyament cap a l’accés a la plena ciutadania, basat en la mentoria social; un programa d’atenció especial per a les persones refugiades en situació de vulnerabilitat, i un programa d’atenció especial per a estudiants refugiats.

El PSC, quarta força del Parlament, també tracta en el seu programa electoral el tema de l’acollida, amb la vista posada a la Unió Europea. De fet, cinc de les sis mesures proposades pel PSC interpel·len directament a Europa: el reforç de la diplomàcia europea per prevenir conflictes, la reclamació als Estats membres (i «en concret al Govern d’Espanya») que compleixin de manera urgent i efectiva els compromisos adquirits amb la Comissió Europea d’acollida de refugiats; el foment de la signatura de programes de cooperació al desenvolupament i acords bilaterals amb els països d’origen, una aposta pel control de les fronteres exteriors i l’obertura d’accessos ordenats per als refugiats amb drets acreditats d’asil, i l’impuls de la revisió de l’actual Codi Europeu de Visats per incloure visats humanitaris, que permetrien l’entrada a casa nostra de forma legal als refugiats que tenen dret d’asil. respecte a Catalunya, el PSC proposa dur a terme «programes especialitzats per protegir i donar oportunitats a les persones refugiades o desplaçades al nostre país», en particular a les més vulnerables, amb un finançament adequat.

Pel que fa a la candidatura de Catalunya En Comú – Podem, trobem diverses propostes relatives a les persones refugiades en diversos apartats del seu extens programa. Una de les primeres és «Garantir el dret d’asil i refugi de les persones LGTBI que pateixen discriminacions als seus països d’origen per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere». Més endavant, els «comuns» proposen «aconseguir que Catalunya actuï com a territori refugi complementari per a tots aquells perseguits tant per haver defensat els drets humans i ambientals, com per raó de consciència, i identitat i/o orientació sexual», i també afirmen que «Catalunya ha de poder fer efectiva la voluntat expressada d’acollir els demandants de refugi», tot promovent una reforma del sistema d’asil i de refugi a escala europea i desplegant un esforç especial per incidir sobre l’Estat espanyol i la UE perquè obrin vies segures. En un altre apartat diferent, Catalunya En Comú – Podem aposten per ampliar la dotació pressupostària per tal de promoure la participació política de persones migrants i refugiades. Finalment, en un altre apartat centrar en les vies legals i segures, proposen incidir en la seva creació a la UE («tan en general com a Espanya en particular»), així com denunciar els acords amb països de fora de la Unió que en lloc d’impulsar una veritable cooperació funcionen com a «mesures de contenció», retenint persones o legitimant les devolucions i impedint la circulació i el dret d’asil.

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) inclou la temàtica específica de les persones refugiades en el seu apartat «Per una República antiracista, amb drets polítics per a tothom». En aquest apartat inclouen diverses mesures de lluita contra el racisme i la discriminació, entre elles, dues que es refereixen als refugiats: «Establir polítiques públiques de suport a les persones refugiades», que s’haurien de gestionar des dels ajuntaments; i «Establir vies segures i un visat humanitari per a totes les persones refugiades des de totes les oficines de la Generalitat a l’exterior i des de les futures ambaixades de la República».

Finalment, el Partit Popular no parla de les persones refugiades en tot el seu programa. Només dedica un punt a la immigració, amb la proposta de defensar «una immigració legal i ordenada. Combatrem amb fermesa les màfies que trafiquen amb persones i lluitarem contra les discriminacions per motius de raça o origen».

A tall de conclusió, podríem dir que els partits polítics amb representació a Catalunya mostren, en diversos graus, una preocupació per les persones refugiades i proposen algunes accions per tal de fer efectiva l’acollida. Algunes des de l’òptica republicana, algunes des de l’òptica espanyola, d’altres mirant cap a la UE i d’altres sense fer-ho.

Des de Rubí Acull celebrem que gairebé totes les forces polítiques hagin dedicat unes línies en els seus programes electorals per fer aquestes propostes, i demanem que no es quedin només en això, sinó que, un cop sigui possible formar govern i sortir de l’excepcionalitat actual – independentment de quina via s’esculli – comencin a treballar per fer efectiva l’acollida i el suport a totes les persones que han de fugir dels seus països d’origen perquè són perseguides.