En el context de la crisi social i econòmica que ha generat i generarà la pandemia del COVID-19 (gent a l’atur, amb un ERTE, o que no podrà reobrir el negoci en molt de temps o potser mai més), el passat 7 de maig l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) vam presentar una moció que demanava un acord de ple per tal de rebaixar les retribucions dels càrrecs electes i dels càrrecs de confiança a l’Ajuntament de Rubí, així com la reducció de partides destinades a protocol i representació institucional. La proposta era prou flexible com per obtenir el suport d’altres forces com ERC, VxR o Cs; de fet, era un acord de mínims que tampoc era la proposta desitjable per a nosaltres, ja que en el nostre Pla de Treball 2020-2023 tenim una proposta encara més radical. En canvi, el govern, format pel PSC i En Comú-Podem, hi va votar en contra.

Anem a fer números, però primer recordem que un dels resultats de l’acord de govern de l’any 2019 entre PSC i En Comú-Podem va ser l’increment de retribucions dels càrrecs electes i de confiança. Així, per exemple, l’Alcaldessa (que l’altre dia ens parlava en un article – buit de contingut – de “Reiniciar el sistema”) passava a cobrar 3.928€ bruts mensuals (per 14 pagues, mandat 2015-2019) a cobrar-ne 5.142€ (mandat actual), i un regidor de govern passava de 3.600€ a 4.286€.

Ara sí, fem els números: 1.700.000€, aquest és el cost total actual dels càrrecs electes i de confiança en un any a Rubí. Amb la proposta de mínims de la moció, que simplement consisteix a tornar als ja alts salaris del 2015, mantenint fins i tot els càrrecs de confiança (que, recordem, s’assignen a dit), l’estalvi seria de 321.000€ anuals. Seguim fent números: l’AUP tenim, des de l’any 2015, una proposta concreta de retribucions en el nostre Pla de Treball (cap més força ho concreta en el moment de les eleccions), i que podeu consultar a la nostra web (http://www.auprubi.cat/qui-som-2/economia-interna-i-retribucions/). Si el ple assumís aquesta proposta, en la que, per exemple, l’Alcaldessa cobraria un sou prou digne de 3.928€ bruts mensuals, un regidor de govern 2.857€, els portaveus dels grups municipals entre 1.071€ i 1.429€ (ara en cobren entre 2.500€ i 2.714€), i si s\’eliminessin els càrrecs de confiança, l’estalvi seria de 836.000€ anuals. Només per situar, algunes dades del pressupost municipal del 2020: el programa de comerç està pressupostat amb 382.000€, el del servei a la dona amb 229.000€, foment a l’empresa amb 779.000€, o els ajuts a persones en risc d’exclusió social amb 982.000€.

Així doncs, amb els diners estalviats es poden reforçar moltes polítiques locals, sense afectar en absolut la “dignitat” de la feina dels regidors i regidores, i permetent-les tenir una qualitat de vida més que digna! Només cal recordar que el sou brut mitjà a Rubí és de 1.929€ bruts mensuals, i que per ser regidor no cal demostrar ni experiència ni qualificacions, només cal obtenir prou vots en unes eleccions. Això, per a la majoria de la ciutadania, no és així.

Durant el ple, des del govern ens van dir (i no és el primer cop que ho fan) que rebaixar els salaris de representants polítics és de dretes perquè si no només els rics poden dedicar-se a la política. Ens van dir que cal dignificar la tasca i valorar l’esforç i el treball dels càrrecs polítics. I tant que cal, però cobrar sous excessius, no ho dignifica ni ho posa en valor. Fer demagògia, tampoc, ni argumentar sempre atacant al contrari. Ni eternitzar-se en el càrrec, o confondre la institució i el servei públic amb el partit i el seu benefici. Ni pensar que la pròpia veritat és la única, i que governar és imposar-se. Avui, el que és absolutament necessari és que la gent que fem política a les institucions donem sentit i dignitat al què fem amb el treball i l’exemple. Cal treball, voluntat de servei, de diàleg, de transformació. Cal creure que estem a la institució per a millorar la vida de les persones (i no necessàriament la pròpia). Per a fer comunitat, per a escoltar el què l’altra vol, i veure com encaixa en les necessitats diverses de la ciutadania. Cal ser conscients que estem de pas, que ha de venir algú al darrere, i que ser regidora no és la nostra professió. Perquè cal renovar-se, continuar aprenent i aportant a la societat des d’altres llocs, i no viure eternament d’un càrrec que acaba confonent allò col·lectiu amb allò personal.

Dignifiquem la política, sí, i fem un reset (o reiniciem) el sistema, però fem-ho amb l’exemple i no només amb paraules.