Rubí pot ser el final d\’una fugida per convertir-se en l\’inici d\’una nova vida. Ens hem de sentir orgulloses d\’aquesta realitat per tot el que ens enriqueix com a societat. Ara bé, no ens quedem en aquesta autocomplaença, hi ha molts motius pels quals existeixen persones refugiades i una sèrie de drets bàsics i universals que no aconseguim posar de seguida a les seves mans. Queda moltíssima feina a fer, més enllà de la que ja es fa i s\’ha de fer de forma coordinada i intel·ligent entre societat i institucions, no pot ser de cap altra manera. Les responsabilitats i competències d\’uns i dels altres són diferents i també necessàries i complementàries, i aquest ha de ser el fil conductor per a què com a societat continuem sent un refugi i, a la vegada, un instrument de revitalització de vides.

Des de principis d\’any des del Servei de Solidaritat i Cooperació Internacional, amb l\’acompanyament de Ciutadania i Serveis Socials, col·laborem amb la Comissió Catalana d\’Ajuda al Refugiat (CCAR) per poder acompanyar aquestes persones que arriben a la nostra ciutat, en el reconeixement de la seva condició de persona refugiada i del dret a asil. No és fàcil amb la legislació actual, i menys en moments de crisis sanitària com el que estem patint (tot i que algunes suspensions i pròrrogues de processos administratius han facilitat algunes situacions). Aquesta col·laboració amb CCAR ens ajuda a poder donar suport i aixoplugar aquelles persones que, per diversos motius, poden quedar fora del paraigua del programa estatal de refugi i asil. És una col·laboració que considerem molt completa a escala tècnica, professional i humà, donat que obrim un Punt d\’Informació i Orientació (PIO) a les persones refugiades, si no que a més ens dota de dos elements que creiem molt importants: formació tècnica i revitalització de les relacions amb les entitats que a Rubí treballen amb persones refugiades.

Des de Gener 2020 aquest PIO ha atès prop de 80 persones*, un 50,8% d\’homes i un 49,2% de dones, majoritàriament d\’entre 30 i 44 anys (62,3%). En la majoria dels casos els països de procedència de les persones usuàries són Colòmbia, Hondures, El Salvador o Veneçuela, històries que administrativament han seguit diferents camins però amb acompanyament tècnic i legal. I no oblidem que aquests números són persones i circumstàncies vitals que fan que un dia s\’ha de prendre la decisió de marxar de casa per por a perdre la vida.

No oblidem però que tant entitats com Ajuntament de Rubí ja treballaven amb aquestes persones abans d\’aquesta col·laboració. El que hem posat en marxa és un element qualitatiu i quantitatiu molt important, i incorporant la transversalitat en aquest procés.

Tenim encara reptes al damunt de la taula, tan locals com els que tenen a veure amb legislacions estatals i internacionals, són reptes i lluites que es donen en diferents escenaris, a Rubí no som aliens a aquests processos i és per això que a escala local també tenim reptes com el de facilitar processos que, com amb altres col·lectius vulnerables, garanteixin drets bàsics, i també la conscienciació i sensibilització de la ciutadania, i la de treballar per una societat on la xenofòbia i el racisme no guanyin terreny, tot el contrari, empetitir-ho encara més. Ambdós escenaris són processos que requereixen mesures decidides però que també necessiten els seus tempos per poder crear eines suficientment justes i equitatives que garanteixin l\’heterogeneïtat i la diversitat que les persones refugiades i les seves motivacions representen. Personalment crec que tenim el camí sota els peus i estem en millors condicions per recórre\’l.

Mentrestant en el dia a dia, garantir drets bàsics i universals, facilitar l\’accés als serveis públics i propiciar la inclusió d\’aquestes persones per poder contribuir de forma activa al creixement en molts aspectes, primer el seu com a persones i també l\’econòmic, cultural, esportiu, intel·lectual i, en definitiva, l\’enriquiment de la nostra ciutat com a societat d\’acollida i acollidora.

*L\’11 de març a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 se suspèn l\’atenció presencial però es manté l\’assessorament i l\’orientació per via telefònica. Des de l\’11 de març al 25 de maig, s\’han atès 10 persones.