La ciutat va generar l’any 2021 unes 35.000 tones de residus domèstics i de petit comerç. Residus que un cop es dipositen al contenidor corresponent entren en diferents circuits per gestionar-los. A la ciutat està implantat el model de recollida selectiva de residus en cinc fraccions: vidre, paper-cartró, envasos, orgànica i resta, tot i que també es gestionen altres residus com l’oli, els voluminosos, el tèxtil o l’esporga, entre altres. El cost de la recollida i el tractament dels residus que es generen a les llars de Rubí i al petit comerç supera els 7 milions d’euros, una despesa que podria ser sensiblement inferior si les dades de reciclatge augmentessin, ja que algunes fraccions tenen retorn econòmic si estan ben separades.
Foment de Construcciones y Contratas (FCC) és l’empresa que s’encarrega de la recollida dels residus dipositats en els diferents contenidors i cada fracció segueix el seu propi circuit.
Vidre
De totes les fraccions hi ha una bossa tipus que, teòricament és el que es produeix en una llar, i després la bossa real, que és la que està arribant als contenidors. El vidre hauria de comportar al voltant del 8% dels residus, segons la bossa tipus, però a Rubí només es recull al voltant del 4%. És a dir, la meitat del vidre va a on no toca. Això suposa, a més dels danys mediambientals, una pèrdua econòmica per la ciutat d’uns 60.000 euros anuals, segons explica el regidor de Medi Ambient, Andrés Medrano.
El vidre que es recull dels contenidors verds a la ciutat és recollit pel camió de vidre i es porta a una planta de Mollet del Vallès, sota el conveni firmat amb Ecovidre. “Ens compensen amb uns 44 € per tona recollida, és a dir, la fracció té un retorn econòmic per la ciutat”, apunta Medrano, qui assenyala que “el vidre és la matèria primera més noble de totes perquè ens permet una millor recuperació”. Una de les errades freqüents en la separació del vidre és tirar al contenidor verd copes o gots: aquest vidre té una mica de plom, el que fa que la temperatura de fusió sigui diferent i altera tot el procés de recuperació.
Paper cartró
En la bossa tipus, el paper cartró hauria de ser el 14% dels residus, però a Rubí només representa el 6% del que es recull. El 8% segurament acaba a la resta, on no toca. De nou, això comporta perjudici ambiental i pèrdua econòmica per la ciutat, ja que el paper cartró també és una fracció que té retorn econòmic, sempre que la presència d’impropis, com altres elements d’embalatge, no superi el 15%. El preu de la tona és molt variable, es pot arribar a pagar a 100 € en alguns moments i en d’altres a 2 €. Si residus impropis superen aquest percentatge, no només no es cobra, sinó que s’ha de pagar.
El paper cartró va a una empresa de tractament situada a La Llana, en el marc del conveni dels fabricants de paper. El cost d’aquesta fracció és d’uns 500.000 euros.
Un dels problemes que genera aquesta fracció és que la gent no plega les capses de cartró i les deixa al voltant del contenidor, fet que enlletgeix la ciutat. Andrés Medrano explica que els contenidors són d’obertura petita perquè si les caixes es llencessin sense plegar, el contenidor s’ompliria molt ràpidament. A més, la boca petita permet reduir la presència d’impropis i alhora evita robatoris, ja que quan el preu del paper cartró és alt, es registren robatoris per comercialitzar-lo.
Envasos
Una de les fraccions més importants és la dels envasos. En la bossa tipus, els envasos representen el 10% i a Rubí s’està recollint només el 5%. Per tant, la meitat dels envasos que haurien d’anar al groc acaben en el gris, en la resta.
Els envasos dipositats als contenidors grocs de la ciutat van a una planta de transferència a Terrassa, i, des d’allà, amb els envasos d’altres ciutats de la comarca, s’envien a l’Ecopark a Hostalets de Pierolas, a través d’un acord amb Ecoembes.
D’aquesta fracció el retorn és bastant alt i fins i tot els ingressos podrien superar les despeses de recollida i tractament, que són d’uns 350.000 €. Si es recollís el 100%, hi hauria ingressos només i no despeses. “Estem llençant al gris, més de 200.000 € en envasos. No reciclar els envasos té un doble cost, el que has de pagar com a volum i el que no recuperes com a retorn”, assenyala el responsable de Medi Ambient.
Sobre aquesta fracció, Medrano insisteix que hauríem d’intentar evitar els envasos d’alumini, com les llaunes o els brics, al màxim perquè l’alumini és una de les matèries primeres més agressives en tot el seu procés, des de la seva extracció al seu rebuig. “Els brics és un dels majors enganys que hi ha en la indústria de l’embalatge. No es reciclen perquè el cost de reciclar un material com aquest és molt gran”, apunta. El bric està format per làmines d’alumini, paper i plàstic encolades entre si. “Per separar-les es requereix una despesa energètica tan gran que no surt a compte”, assenyala el regidor, qui insisteix que “molta etiqueta verda, fletxetes, compromís ambiental imprès,… però el bric és un envàs perjudicial per al medi ambient. És residu pur”. Això sí, des del punt de vista empresarial són envasos òptims perquè pesen poc i són fàcils d’apilar i distribuir.
L’orgànica
La resta orgànica representa el 30% dels residus que generem a la ciutat, però només se’n recull el 10%. Dos de cada tres tones d’orgànica van al contenidor gris. Aquesta fracció és un residu que, pel seu contingut en aigua, és el que més pesa i això encareix la seva gestió. L’orgànica generada a Rubí va a la planta de Can Barba, una planta compostadora, on es recupera una part en forma de biogàs, que es fa servir com a combustible de camions, i l’altra part en forma de compost per a usos diversos.
Per Medrano, “és molt important separar bé la fracció d’altres residus impropis. No es pot barrejar plàstic o altres elements que distorsionen el procés de compostatge i donen menys qualitat al compost”. L’ordenança de residus vigent ja obliga que la bossa sigui compostable, però la major part d’inorgànics que van a la fracció orgànica son precisament bosses de plàstic. L’orgànica també és una fracció amb retorn i depèn molt dels impropis, si aquests estan per sota del 13%, com més pura sigui l’orgànica, més retorn econòmic hi ha per la ciutat. En el cas del 2021, el retorn va ser de 110.000 €, una xifra que es podria triplicar.
El regidor de Medi Ambient considera que, en el futur, “l’orgànica serà la fracció clau que permetrà un canvi de comportament de la població”. En aquest sentit, explica que es renovaran els contenidors d’orgànica de tota la ciutat i que la intenció és aplicar sistemes de control d’ús de contenidors marrons que permetrà bonificar qui separi l’orgànica. “Es tracta d’un model d’èxit que s’ha implantat ja en alguns municipis del País Basc”, assenyala.
El gran drama, la resta
El gran drama de la recollida selectiva a la ciutat, com en la majoria de ciutats, és la fracció resta, que va al contenidor gris, habilitat per tot allò que no se separa. La resta hauria de ser només del 16% en una bossa tipus, però comporta més del 60% a la ciutat. Les bosses dipositades a la resta es recullen i s’envien al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTRV), a Vacarisses, que depèn del Consell de Residus del Vallès Occidental. Quan arriba al CTRV es fa una recuperació, i un triatge d’aquells residus que tenen un valor, certa part d’envasos, alguns residus metàl·lics, etc. Però només el 8% dels impropis es recuperen. Tota la resta s’acaba abocant a l’abocador situat a prop del centre, un abocador que està recollint una gran quantitat de residus que serien reciclables. Medrano assenyala que “es tracta d’una fracció molt bruta, especialment per la presència d’orgànica” i lamenta que “quan veus aquelles muntanyes de residus, t’adones que tenim un problema com a societat”.
La recollida i tractament de la resta costa a la ciutat 4 milions d’euros anuals. Si recicléssim com toca les arques municipals s’estalviarien sobre un milió d’euros. “Això és literalment llençar diners al contenidor, perquè són fraccions que tenen retorn i es perd per no reciclar bé”, apunta el responsable de Medi Ambient.
Altres residus
La ciutat també ofereix recollida selectiva d’altres residus contaminants. És el cas de l’oli usat que es pot portar a qualsevol de les deixalleries de la ciutat o bé adquirir un recipient Claki, un cop estigui ple, a més de les deixalleries, es pot portar a equipaments municipals, entitats i associacions, escoles i instituts adherides al sistema. L’oli recollit es transforma en biodièsel.
El tèxtil i calçat es pot dipositar en els contenidors de Solidança (taronja) o Humana (verds), empreses que es dediquen, per una banda, a la recuperació i venda de peces i, d’altra, a la recuperació de tèxtil.
Pel que fa als voluminosos, com ara electrodomèstics, matalassos o mobles vells, es pot demanar la recollida al Telèfon Verd 900 130 130 per acordar el dia i l’hora de la recollida i només caldrà deixar-lo a la vorera de casa. També es poden portar-los a la deixalleria municipal de Cova Solera, i obtenir reduccions en la taxa de residus. Un dels problemes de la ciutat és el costum d’alguns incívics a abandonar aquestes deixalles al voltant dels contenidors, fet que dona mala imatge a la ciutat. Un cop arriben a la deixalleria, són recollits per empreses especialitzades en funció de la seva tipologia.
Canvi de model
Les xifres apunten que les poblacions grans de la comarca han arribat a una mena de sostre, i no són capaç de fer un salt endavant en la recollida selectiva. Per Medrano, un canvi significatiu passaria per un canvi de model de recollida que impliqui que bonificacions pels que reciclen. “Si no tens consciència ambiental, et tocarà la butxaca, mentre que qui recicli haurà de ser premiat”, assenyala.
Amb l’objectiu d’aconseguir un canvi d’hàbits consistent, moltes poblacions, entre elles Rubí, estan estudiant incorporar mesures com sistemes de control, ja que, amb un 38,7% de recollida, la ciutat encara està lluny de l’objectiu del Pla Local de Residus d’arribar al 60% l’any 2025. Aquests canvis en reflectiran en els nou contracte de gestió del servei, actualment en redacció i que podria licitar-se l’any vinent.
Cristina Carrasco
NOTÍCIES RECENTS