El Departament d’Educació i més d’un centenar d’ajuntaments i agents de la comunitat educativa, entre els quals hi ha el consistori de Rubí, van signar dilluns el Pacte contra la segregació escolar impulsat pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó. El document inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes que el Departament d’Educació es compromet a implementar, en la mesura del possible, durant aquesta legislatura per tal d’acabar amb la desigualtat d’oportunitats entre l’alumnat.

Totes les propostes estan dirigides al conjunt de centres que integren el Servei d’Educació de Catalunya i tenen com a punt de partida un increment del pressupost en educació. Entre les mesures que preveu el pacte, destaca l’aprovació d’un nou decret d’admissió de l’alumnat per al pròxim curs, amb mesures concretes per combatre la segregació, com l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específíques per escoles d’una mateixa zona, la limitació de l’escolarització de matrícula viva a centres d’alta complexitat o la creació d’una oficina virtual d’escolarització. A més, el document contempla la promoció de garanties de gratuïtat real per a l’alumnat socialment desafavorit i graduar el finançament públic dels centres en funció de la corresponsabilitat en l’escolarització equilibrada de l’alumnat.

L’alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, ha valorat positivament el pacte ressaltant “la importància d’un acord que advoca per l’èxit educatiu, que marca un camí de treball a favor de la inclusió i contra la segregació”.

Crítiques
El Pacte contra la segregació escolar no ha aconseguit el màxim consens i diverses entitats de la comunitat educativa han mostrat les seves discrepàncies amb l’acord. Entre aquestes, la Federació d’Associacions de pares i mares de Catalunya (FaPaC), la Unió Sindical dels Treballadors d’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), el Sindicat d’Estudiants (SE) o el Front d’Estudiants.

Aquestes entitats creuen que és fonamental corregir la segregació en el sistema educatiu, però no estan d’acord en les mesures proposades perquè no consideren que siguin ni suficients ni eficaces.
Una de les crítiques és que l’acord beneficia l’educació concertada en detriment de l’escola pública, fins i tot amb un increment dels recursos econòmics, que no s’estableixen mesures eficaces per repartir l’alumnat amb necessitats especials i que no contempla la univesalitat i gratuïtat d’altres serveis educatius com el menjador, les sortides pedagògiques o els llibres de text.