“Ser part de l’equip d’enginyers de McLaren i guanyar el campionat de constructors ha estat increïble”

ENTREVISTA | MARCELO YACUPOMA ALCÁNTARA – Enginyer rubinenc, membre de McLaren F1 Team

Els pares de Marcelo van arribar des del Perú a Rubí l’any 1999 a la recerca d’una vida millor. Ell només tenia cinc anys quan es van instal·lar a la nostra ciutat. Va estudiar a l’escola Maria Montessori i després a l’institut JV Foix, des d’on va anar a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa, per estudiar dues enginyeries, mecànica i electrònica. Marcelo sempre havia tingut clar que la seva passió i vocació era el món dels cotxes. Ara és membre de Maclaren F1 Team, que s’ha proclamat campió del mundial de constructors 2024 després de 25 anys. Aprofitant que durant el Nadal ha estat a Rubí per passar les festes amb la seva família, Diari de Rubí ha pogut conversar amb ell.

Què et va inspirar per entrar al món de la mecànica i l’enginyeria?
El meu pare quan va arribar aquí va començar a treballar en un taller mecànic, així que sempre estava envoltat de coses de cotxes. Després la meva mare també tenia algunes amigues relacionades amb aquest món. I bé, jo també des de petit, des dels 12 anys que mirava la Fórmula 1, quan estava Alonso, cap al 2008. Cal dir que jo no era fan d’Alonso (riu), jo era fan de Schumacher. I res, així va començar una mica tot.

Com vas començar al món més professional?
Mentre estudiava vaig tenir l’oportunitat de fer pràctiques a l’empresa rubinenca Andersen i posteriorment en la firma també de Rubí ANMAR, més enfocada al que jo estudiava, ja que es dedica a solucions mecàniques integrals per a la indústria. Quan vaig acabar la universitat, vaig fer les pràctiques en la Nissan de Barcelona, és a dir, ja vaig començar amb bon peu, dins del món de l’automòbil. Després em vaig passar a la SEAT de Martorell, i allà ja sabia que anava a acabar en el món dels cotxes tant sí com no. I després d’aquí, doncs vaig veure una mica la situació (laboral), i vaig dir, me’n vaig a algun país que tingui relació amb el món del motor. Llavors vaig pensar, o anar a Anglaterra o als Estats Units. I a Anglaterra per distància m’anava bastant bé. Era més fàcil, en dues hores soc aquí per veure la família i els amics..

Vas marxar a l’aventura a Anglaterra o ja tenies alguns contactes?
Realment va ser a l’aventura. Clar, era l’època COVID-19. Per tant, la cosa estava una mica complicada. Llavors jo el primer de tot va ser trobar una feina per a sobreviure més que res. Per exemple, vaig estar de mosso de magatzem. Havia de millorar l’anglès. Tenia un bon nivell, però és que l’anglès d’allà és un altre món. I mentrestant estava atent a oportunitats que em poguessin sortir. Després ja em va sortir una cosa una mica més relacionada amb els cotxes una altra vegada, amb cotxes autònoms. Allà dissenyava peces. D’aquí ja es van posar en contacte amb mi Idiada (una multinacional líder en el sector automobilístic) on vaig començar com a enginyer de frens.

I com vas incorporar-te a l’escuderia McLaren?
Jo sempre faig això d’anar mirant oportunitats i més a Anglaterra, que tot està en constant moviment. Un dia vaig veure l’oferta de McLaren, la vaig llegir i vaig dir, aquest soc jo, em busquen a mi. M’estan cridant. És a dir, literalment era jo. Em descrivien.
Vaig presentar-me, em van cridar, vaig fer una llarga entrevista, de més de la meitat del dia i ja vaig començar a treballar. D’això fa més d’un any i mig, era el setembre del 2023.

Quin és el teu paper a McLaren?
Jo vaig començar d’enginyer de frens. Quan dius que ets enginyer de Fórmula 1, tothom pensa en els que viatgen a les carreres. Però aquests només representen un 20% de tot l’equip. Hi ha gent de tota mena, hi ha enginyers de laboratori, de recerca i desenvolupament, de l’aleró davanter, del darrere, dels costats, dels pontons, de rodes, de simulació, etc. És com una empresa, bàsicament. No només està la gent que està als circuits. Jo vaig començar dins del Departament de Recerca i desenvolupament, en l’àrea de frens.

Continues allà?
Ara en aquesta última temporada em van canviar i estic més enfocat a pista. Però òbviament, pel recorregut que tinc, que és curt, no viatjo, però faig suport remot als esdeveniments. És a dir, allà (Woking) tenim una sala de control, i des d’allà donem informació als enginyers que estan a la pista. És a dir, qualsevol cosa que ells ens demanen, nosaltres els proporcionem. També als pilots, si ells també tenen algun dubte o algun problema, doncs jo, amb la informació que ells em donen, busco una solució i l’envio als mecànics, que ells ja canvien el setup (configuració del cotxe).

Què et va inspirar per entrar al món de la mecànica i l’enginyeria?
Ara en aquesta última temporada em van canviar i estic més enfocat a pista. Però òbviament, pel recorregut que tinc, que és curt, no viatjo, però faig suport remot als esdeveniments. És a dir, allà (Woking) tenim una sala de control, i des d’allà donem informació als enginyers que estan a la pista. És a dir, qualsevol cosa que ells ens demanen, nosaltres els proporcionem. També als pilots, si ells també tenen algun dubte o algun problema, doncs jo, amb la informació que ells em donen, busco una solució i l’envio als mecànics, que ells ja canvien el setup (configuració del cotxe).

Quants sou, més o menys, en el teu departament i en Woking en general?
A Woking hem de ser una mica més de mil, jo crec. I en el meu departament realment som pocs, igual som deu, perquè estem junts els de frens i els de rodes.

Abans de començar el cap de setmana, seguiu unes instruccions? Teniu alguna preparació?
Sí, abans de les curses sempre fem reunions de preparació, què és el que necessitem, materials… També ens fixem molt en dades passades, com ha anat, què podem millorar. A la reunió ho planegem tot, l’estratègia, les aturades a boxes, tot, bàsicament.

Després de tants anys, per fi McLaren va aconseguir ser campiona del món de constructors una altra vegada. Com us vau sentir?
er part de l’equip d’enginyers de McLaren i guanyar el campionat de constructors del 2024 ha estat incrïble. Estem molt contents, òbviament, perquè és una cosa que és molt difícil. Des de fora sembla molt fàcil, però des de dins tot és com una cadena. És una reacció en cadena i cada trosset ha d’anar ben engranat. Començant per la gent que comença a fer la part del cotxe, els mecànics, els torners, tota aquesta gent, i acabant pels pilots que han de fer un treball excel·lent en la pista.

Quin ha estat, durant la teva estada en McLaren, el moment que recordes amb més emoció?
He estat una vegada a pista en Silverstone, en el Gran Premi de la Gran Bretanya. Jo diria que aquesta vegada. Allà va ser el moment que vaig dir, no em crec que soc aquí. I bé, va ser impressionant. Perquè quan està treballant, veus el flux d’informació que hi ha d’un costat a un altre, és una bogeria.

Quin ha estat, durant la teva estada en McLaren, el moment que recordes amb més emoció?
He estat una vegada a pista en Silverstone, en el Gran Premi de la Gran Bretanya. Jo diria que aquesta vegada. Allà va ser el moment que vaig dir, no em crec que soc aquí. I bé, va ser impressionant. Perquè quan està treballant, veus el flux d’informació que hi ha d’un costat a un altre, és una bogeria.

Cal contenir molt les emocions en el moment. Amb tota la pressió…
Clar, hi ha pressió i això fa que el dia et passi volant totalment. Però també és veritat que comença la setmana, arrenques els dijous i divendres, amb molta feina, i després el dissabte i el diumenge tens menys feina. Aquells dies és més feina de pilot i dels enginyers de pista, que ells són els principals. Una cosa també és que, clar, molta gent veu només la classificació i la cursa, que és el més important, però realment tot el treball, on treus el potencial del cotxe que competirà, està en els lliures. Els lliures 1, 2 i 3, i de fet et diria que els lliures 1 i 2 són els més importants. Són molt, molt rellevants, i ningú els veu.

Centrant-nos en McLaren en general, tu com veus a l’escuderia a futur, en els pròxims anys?
Bé, jo el que he vist és que, amb el nou cap, Andrea Stella, i pel que m’han explicat també, abans les coses es feien d’una manera i ara es fan d’una altra manera diferent. El que s’està veient és que està funcionant bé. Crec que actualment el cotxe és ràpid i l’any que ve també pinta que serà ràpid. Ara, per al 2026, perquè ja veurem. Això és una incògnita, perquè canvia la normativa, la unitat de motor ja no serà com ara que té més importància la combustió, sinó que serà 50-50, llavors, doncs, suposo que canviaran coses.

I tu mateix? Com veus el teu futur professional a mitjà i llarg termini?
Jo estic content on estic, no tinc intencions d’anar-me’n de cap manera. M’ho passo bé, la veritat, perquè cada dia és una cosa distinta, diferent, és molt dinàmic. És el que m’agrada del treball, que tot es fa ràpidament. Jo he treballat també en indústria, i en indústria demanes una cosa o vols fer una cosa i triga mesos en què es faci. Però aquí vols fer això, ho fem, ho mirem ja i ho intentem tenir per a la setmana que ve. És molt ràpid, és tot molt ràpid.

NOTÍCIES RECENTS