Al llarg d’aquest mandat, ERC hem parlat tot sovint de corrupció ètica i moral de l’equip de govern. Vivim en un país on malauradament hem de lamentar massa sovint l’actitud de persones que tenen com a primera i única prioritat conservar el poder al preu que sigui. Tant se val que el preu que en paguem sigui lesionar seriosament la imatge pública de les institucions i la valoració cada vegada més negativa d’aquestes institucions que té la ciutadania.

El camí de degradació continua que va escollir fa tres anys el PSC per conservar l’alcaldia els ha obligat a deixar de banda la negociació política amb l’oposició i a comprar els vots necessaris, de vegades a cop de talonari. Ciutadans, que en quatre anys no ha fet ni una sola proposta substancial i transformadora per a la ciutat, es va convertir en el còmplice necessari d’aquesta estratègia de supervivència. La resta d’actors d’aquest drama són un regidor trànsfuga del PDeCAT comprat amb 40.000 euros per una mitja dedicació, dos regidors no adscrits fugits del grup municipal de Ciutadans, i dos regidors no adscrits expulsats del seu partit.

Ha estat aquesta fràgil argamassa la que ha servit per anar sostenint el govern al llarg d’aquest mandat. Amb negociacions obscures, renúncies ideològiques i utilitzant en un moment determinat els diners de tots els ciutadans de Rubí per evitar una moció de censura que pogués fer una proposta diferent per a la ciutat. I el darrer capítol d’aquest drama, i potser el més greu i significatiu, el vam poder viure al darrer Ple de 2018. L’alcaldessa portava a aprovació finalment el POUM, el planejament urbanístic de la ciutat per als propers 25 anys. Un planejament que l’equip de govern es va negar a negociar amb l’oposició i fet amb els fragments d’aquell que l’anterior alcaldessa no va poder aprovar, un document obsolet i més pensat amb mentalitat del segle XX que no pas del segle XXI.

L’equip de govern en portava l’aprovació al Ple convençut que l’estratègia d’aquests quatre anys funcionaria en aquesta ocasió com ho havia fet sempre. Els regidors de l’equip de govern, el trànsfuga agraït, dos regidors de Ciutadans i quatre regidors no adscrits i que per tant només es representen a ells mateixos. Tot un poema, tenint en compte que el POUM és la clau del planejament urbanístic futur de la ciutat. Aquesta vegada, però una part de l’equació no va acabar de rutllar. Els dos regidors del PP hauran de fer-se càrrec personalment dels prop de 30.000 euros que no han pogut justificar i aquesta vegada ningú no ha pogut venir a socorre’ls. Expulsats del PP i amb el sou embargat, sembla que els dos exregidors del PP, que fa mesos que o bé no assisteixen al Ple o venen i no intervenen, han decidit deixar de venir del tot. Preveient la no aprovació del POUM, doncs, l’alcaldessa va optar per retirar-ne el punt de l’ordre del dia. Fins quan?

El futur més immediat és alarmant i ens obliga a estar molt alerta: l’aprovació del planejament urbanístic de la ciutat és ara mateix en mans de persones sense escrúpols, de dubtós compromís amb la ciutadania i que s’han mogut i es mouen únicament per interessos econòmics. ERC exigim un cop més la retirada definitiva del text del POUM per evitar la temptació de buscar noves maneres de comprar uns vots que poden comprometre seriosament el futur de la ciutat.

Davant d’aquest escenari, potser el més normal seria que l’alcaldessa presentés una moció de confiança i posés en mans del Ple la seva continuïtat. Però si una cosa ha mancat al llarg d’aquests quatre anys, ha estat la normalitat i, com dèiem al principi d’aquest article, el compromís ètic i moral amb la ciutadania. El maig de 2019 Rubí despertarà amb un nou govern plural que gestionarà amb il·lusió una ciutat que estimem, la ciutat on vivim.