El Ple del 23 F de 2017 aprovava per unanimitat dels 8 grups municipals la moció que ha donat lloc a dos fets històrics per la nostra ciutat.

Un ja es va materialitzar a l’inici d’aquest mandat, la creació de la Taula de la Memòria Històrica i el segon es visibilitzarà aquests dies, la col·locació d’11 llambordes al lloc on van viure els 11 rubinencs que vam ser deportats a camps d’extermini nazi. Les 11 Stolpersteine. Les 11 llambordes que formen part d’un projecte europeu de memòria, reconeixement i homenatge als i les lluitadores contra en nazisme que van partir deportacions.

Recordo les dates prèvies a la presentació de la moció per part del grup municipal d’ICV a la que es va sumar també el regidor de CDC.

Recordo quan ens informàvem del projecte europeu que a Catalunya gestiona Memorial Democràtic.
Recordo les lectures dels treballs del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí on identificaven els nostres veïns i veïnes que van patir aquestes deportacions.

Recordo les converses amb el Dani, el Pau i el Carlos de l’Associació per la Memòria Històrica Neus Català, sobre els seus treballs de recerca i excavacions de fosses de la guerra civil a la nostra ciutat.
Recordo les moltes històries que vaig conèixer de persones i famílies que van viure una guerra i després van patir la repressió d’una dictadura o ja en l’exili, van haver de sofrir les conseqüències del nazisme.
Recordo les converses amb l’Ànnia, la companya del grup municipal, per fer un redactat de la moció que convidés a sumar-s’hi.

Recordo també la voluntat de tots els grups municipals per comprendre el sentit de la moció i malgrat les evidents discrepàncies ideològiques, votar per unanimitat l’aprovació d’aquesta.

Però potser el record millor que em quedarà de tots això és veure que, malgrat el retard en el temps, aquestes dues qüestions ja s’han fet realitat.

Rubí ha començat un camí que esperem no tingui retorn, el de la recuperació d’una memòria que mai s’hagués hagut d’amagar. El de ser capaços com a ciutat de recuperar el que ha estat la nostra història i alhora reconèixer aquelles persones i organitzacions que en van ser protagonistes.

Queda molt per fer. La Taula de la Memòria Històrica té molts fronts de treball. Treure de l’anonimat les persones, les organitzacions que han estat enterrades en el silenci de la història porta molta feina i més al nostre país que portem anys d’endarreriment.

Esperem que la nova llei de memòria històrica aprovada recentment pel Consell de Ministres, no sigui sols una coincidència de dates amb el que avui recordem a Rubí i obri la porta a disposar de recursos legals i materials per afrontar amb garanties aquest exercici de recuperació.

Gràcies a tothom que ho ha fet possible. De vegades la política et dona satisfaccions. Aquesta és una de les millors dels meus anys de regidor.