Pendents excessius en les rampes, obstacles a les voreres, passos de zebra mal senyalitzats, voreres estretes, paviments deteriorats, escales i senyalització per a cecs mal ubicada o inexistent. Aquestes són algunes de les reivindicacions d’un grup de persones amb mobilitat reduïda que troben moltes dificultats per moure’s pels carrers de Rubí.

Per aquest motiu, després de fer una anàlisi de l’adaptació de la mobilitat al centre de la ciutat, el grup es va reunir amb l’alcaldessa al febrer per presentar-li un seguit de millores. Segons expliquen els membres del grup, Ana M. Martínez es va comprometre a ubicar dos aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda al costat de l’Antiga Estació, per tal que puguin accedir amb facilitats al centre, així com a instaŀlar un gronxador per a infants amb mobilitat reduïda al parc de La Serreta, però cap de les dues accions s’ha produït encara. “Al carrer Montserrat hi ha aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda, però el carrer fa baixada. Si aparques a l’Escardívol et quedes a la vorera, perquè després no hi ha rampa per poder baixar”, afirma Juani Rodríguez, una de les integrants del grup, que demana al govern local que “faci allò que es va comprometre a fer i que les obres que s’estan fent ara, es facin bé”.

De fet, aquesta és una de les denúncies més importants del coŀlectiu. Moltes de les obres noves que s’estan fent ara no utilitzen els elements d’adaptació de forma correcta, especialment en relació a les llambordes que donen informació a les persones cegues, però també instaŀlant obstacles a les voreres o efectuant rampes amb una excessiva pendent. “En la trobada que vam mantenir amb l’alcaldessa els vam oferir formació als tècnics de forma gratuïta, per evitar el que està passant”, afirma González.

Una altra de les dificultats d’aquest coŀlectiu està relacionada amb el transport públic. Segons explica Maite Hernández, que viu a Can Rosés, només pot utilitzar un dels busos que passen per la urbanització, ja que la resta no estan prou adaptats. A més, sovint es troba amb què els conductors no la volen ajudar a pujar: “Només alguns conductors m’ajuden, la majoria no ho fan”. El coŀlec-tiu apunta que, per llei, els conductors estan obligats a oferir aquesta assistència i atribueixen aquesta actitud al desconeixement i sobretot “a la falta de sensibilització”.

“Al final, tot això que demanem no és només per nosaltres, és també per a la gent gran i per totes les persones que porten un cotxet”, conclou Alicia Barragan, membre del coŀlectiu.

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) ja ha avançat que dóna suport a les reivindicacions del coŀlectiu i que portarà la qüestió a la Taula de Mobilitat i Espai Públic.