Un dels espais més emblemàtics de Rubí, la seva riera, fa anys que busca un millor encaix a una ciutat, que s’ha anat fent gran a banda i banda de la llera. Amb la fallida del darrer intent de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) van tornar a quedar enterrades les propostes de millora, la majoria de les quals se sostenien sobre projectes urbanístics també fracassats, com per exemple la via interpolar, una gran seu judicial a Cova Solera o la segona estació de Ferrocarrils a La Llana, una infraestructura que sí que està prevista. De la possibilitat recollida al POUM de fer una passera que uneixi l’Escardívol amb el Vapor Nou o de fer un parc lineal de prop de 30 metres ja no se’n parla.
En aquest context, una dotzena d’experts en diferents disciplines urbanístiques, ambientals i socials de Rubí han creat el col·lectiu La Riera que volem, un grup que pretén enfocar el debat en com ha de ser la riera del segle XXI: “Creiem que la riera de Rubí té molt potencial i que es poden començar a fer coses a partir de demà mateix”, ha explicat Ignasi Mir, un dels membres del col·lectiu.
En el manifest fundacional del grup, lamenten que ara mateix la riera de Rubí és un espai perdut del centre, amb un ús ciutadà gairebé residual, en part per culpa de la carretera comarcal que circula en paral·lel, però també per diversos factors ecològics i urbanístics.
La Riera que volem creu que cal apostar per la millora ambiental i social de l’eix i consideren que és una oportunitat per afrontar els reptes globals del segle, centrats en la lluita contra el canvi climàtic, la salut dels ciutadans, la bona gestió dels recursos i la cura del medi ambient.
Propostes específiques
El col·lectiu farà durant les pròximes setmanes propostes específiques, amb suport tècnic, per transformar la riera en un eix vertebrador de la ciutat, buscant la complicitat de l’Ajuntament de Rubí i de la Generalitat de Catalunya, però també amb la col·laboració dels ciutadans: “Fa molts anys que la ciutadania creu que la riera té moltes possibilitats i està desaprofitada, però en l’àmbit tècnic i institucional s’ha fet molt poca cosa”. Algunes d’aquestes propostes podrien anar lligades al nou planejament urbanístic, però defensen que altres es poden dur a terme en paral·lela a la redacció del POUM, que trigarà més de cinc anys en ser una realitat.