Samuel Sánchez és un investigador brillant. Només així es pot entendre que als 34 anys hagi rebut la responsabilitat de liderar un projecte sobre nanotecnologia a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de treballar a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Aquest rubinenc, llicenciat en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctorat en Biosensors Electroquímics, centra les seves investigacions en els nanorobots: “Es mouen de forma autònoma, imagina uns petits submarins navegant cap a un punt concret per alliberar fàrmacs o netejar aigües contaminades”. Ja fa anys que l’investigador rubinenc treballa en la nanorobòtica, des que va veure una conferència de Joe Wang, un dels pioners en aquest camp, i va decidir que ell es volia dedicar a això.

Després d’acabar el doctorat, el Ministeri li va negar una beca postdoctoral i va decidir fer les maletes i anar al Japó, on el coneixien i aviat el van contractar. D’allà va anar a Alemanya, un any i mig després d’acabar el doctorat, on li van oferir de seguida una plaça de cap de grup a l’Institut Max Planck de Sistemes Intel·ligent.

Han calgut uns quants anys buscant-se la vida per altres països perquè una institució catalana li brindés aquesta l’oportunitat de liderar un projecte propi. “Estic content de veure que hi ha una porta d’esperança per als joves investigadors, que hi ha institucions que confien en nosaltres”.

La decisió de tornar a casa no li va resultar difícil, tot i que haurà d’esperar al setembre per traslladar-se definitivament amb la seva família. “Les condicions que m’ofereixen aquí són exceŀlents, amb una plaça permanent de professor investigador i envoltat de la gent a la qual estimo i tenint la possibilitat de donar-li la volta al pessimisme i de dir que aquí també hi ha oportunitats!”.

Per acabar-ho d’arrodonir, a finals del 2014, aquest rubinenc va rebre el premi a millor jove investigador espanyol de la revista MIT Technology: “És un orgull, però també una pressió afegida i una responsabilitat”.

A partir d’ara, després de rebre el premi i multitud d’elogis, Samuel Sánchez haurà de tirar endavant el projecte sobre nanotecnologia amb un equip nou, però ell hi ha una cosa que té molt clara: “Les coses no les aconsegueix mai una persona sola, l’èxit ha arribat perquè jo i el meu grup hem treballat molt”.