Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Ja tenim avanç de Poum

Per Josep Milà, arquitecte, escriptor, dibuixant a estones, rubinenc

L’any 2019 es va desestimar el darrer intent d’aprovació del POUM que havia començat el 2005, ja portàvem catorze anys de despeses en l’intent. Les aventures que va passar aquell document són dignes d’una novel·la. No sé si de riure o de lladres i serenos; des de canvis de vot, intercanvis de cadires, coalicions estranyes, hi va haver de tot. Algun dia l’haurem d’escriure.

Aquell document tenia un sostre màxim de 88.500 habitants. Molts es van escandalitzar. Hi havia diversos punts de creixement inadmissibles, Can Pujol (zona de Continental) n’era un, Sant Genis i el Vapor Nou uns altres. Els portals o zones de creixement prop de les urbanitzacions ja s’havien eliminat perquè la Generalitat, amb bon criteri, no acceptava que s’ocupés sol no urbanitzable (espais naturals).

El ple del passat 25 de juny tornàvem a tenir un flamant document d’Avanç de POUM. Es va aprovar per majoria ampla, amb moltes ganes de consens per part de tots els grups. El nou document apunta un màxim de 86.096 habitants. S’han reduït 2.404 habitatges, no és gaire.

S’observa que Can Pujol i el Vapor Nou continuen sent-hi presents i, de la mateixa manera que desapareix Sant Genis, sorgeix del no-res un espai residencial que, ara per ara, és no urbanitzable: el que va de les casetes de Can Sedó fins a l’estació de la Renfe. No se sap, però sembla un intercanvi de cromos: Sant Genís per Can Sedó. S’ha de veure què hi diu la Generalitat.

El document d’Avanç està ben treballat i apunta beneficis per la ciutat en una enumeració d’objectius molt exhaustiva. És la fase on tots es poden veure còmodes perquè anuncia moltes bondats: disminució del vehicle privat, un 25% d’espais lliures en el sòl urbà (per què no un 30%?), carrers arbrats, més vianalitzacions, habitatge assequible i protegit, anelles verdes, equipaments, etc. Encaixa en el que podria ser un programa electoral consensuat.

El document descriu una cinquantena d’unitats de planejament residencial, poden semblar moltes, però tret de quatre o cinc, les altres són de dimensió mitjana baixa. Aquí és on cal recordar que Can Pujol és de les grans i va ser cavall de batalla pels que van voler el desistiment de l’anterior document. Són terrenys amb interessos d’entitats financeres a qui res deu el municipi. Encara més, hi ha un incompliment flagrant d’uns convenis on els seus propietaris es comprometien al fet que les seves empreses no marxarien de Rubí si es requalificaven les seves propietats.

No va ser així, les empreses van marxar. Al mateix temps, s’ha d’afegir que aquest sector no està desenvolupat. Pels no experts, quan es diu que un sector no està desenvolupat vol dir que, tot i que era legal, s’hi va edificar sense que es produïssin les cessions “obligatòries” corresponents a vials, zones verdes i equipaments i tampoc s’hi van fer les infraestructures corresponents. Vaja, que no es van gastar ni un duro. Per tant, donar-los edificabilitat és no tenir en compte tot això i està per veure quin serà el benefici per la ciutat.

Pel que fa al Vapor Nou, també apunta a un creixement, però sense determinar. Estrany que els que tant va defensar l’exclusió d’aquests sectors diguin amén i a més acceptin una ocupació de sol no urbanitzable a Can Sedó. Ho hauran d’explicar molt bé.
S’ha anunciat la presentació en públic del document aprovat pels dies 8, 9 i 15 de juliol. És bo que la ciutadania vegi i escolti de primera mà les persones, polítics i tècnics, que han elaborat aquesta feina. Una altra cosa serà que s’obri debat sobre els dubtes que es presenten, esperarem els nous processos de participació.

NOTÍCIES RECENTS