Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Les agendes urbanes i les biblioteques

Fer qualsevol crítica a la participació ciutadana és tan delicat com fer-ho a una icona religiosa. S’ha de fer amb vigilància perquè ningú s’ho prengui malament, com al Facebook, sempre cantant-ne les excel·lències. Però vet aquí que no me’n puc estar:
He vist la notícia de l’aprovació de l’Agenda Urbana de Rubí que, com tantíssims (moltíssims) rubinencs saben, s’ha elaborat seguint un procés de participació ciutadana (Saló Urban Rubí) on 400 persones hi han participat i s’han recollit 300 desitjos pel futur de Rubí. Es va aprovar amb els vots a favor (13) de l’equip de govern i l’abstenció de tota l’oposició (12). Per qui no ho sàpiga, això de les agendes urbanes són el llistat de projectes estratègics que cada territori o ciutat ha previst per seguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, aprovats el 2015.

Han sorgit agendes com a bolets, l’estat n’ha fet una, “l’autonomia” n’ha fet una altra, i les ciutats unes altres. Les d’àmbit territorial gran tenen força confluència, tret que l’estatal la plantegen pel 2030 i la catalana pel 2050. Ara bé, on s’embolica tot és a les agendes menudes, les de les ciutats. Depenent del color polític dels manaires de torn, agafen el calendari estatal o el català i, entre elles, s’assemblen com un ou a una castanya per la dispersió de criteris. Hi ha ciutats que tenen el document penjat a les seves webs i algunes, com la nostra, que no. Això sí, totes plenes de bones voluntats i un pèl esbiaixades de l’objecte inicial. S’han utilitzat com a calaix de sastre per encabir els projectes que no s’han fet i s’havien de fer, els que s’estan fent i qui sap si s’acabaran i els que es diu que es faran, però no se sap quan.

Les propostes s’han encaixat en els ODS amb calçador, com un joc de peces quadrades entaforades en tubs de forma rodona i, alhora, amanit d’un procés participatiu que, tot i tenir uns tècnics professionals a qui no es pot culpar de res, han sorgit moltes idees (desitjos) que ja s’havien anunciat molt abans de les trobades ciutadanes, com pacificar l’avinguda de l’Estatut o fer un nou edifici per l’Ajuntament. La participació s’ha reduït al fet que els ciutadans donin prioritats en l’execució, com si les necessitats de la ciutat hagin d’estar sotmeses a calendaris inacabables producte d’una gestió desorientada, sense rumb, i fer partícip al ciutadà d’aquest desgavell.
Tal com diuen els mitjans (el document avui no és visible a la ciutadania) la varietat de propostes és alta, s’han classificat en 13 projectes amb 77 actuacions. Els qualificatius desitjats per la vila prevalen: sostenible, integradora, saludable, accessible, respectuosa, pròxima…, tants com consignes polítiques de campanya de qualsevol partit.

Es barregen actuacions de gran dimensió, redactar el POUM, amb de més minses, creació de la ciberteca municipal. Trobem propostes que formen part de les obligacions del dia a dia, la millora del manteniment de l’asfalt i les voreres i d’altres que no són creïbles per part de qui les proposa, el disseny d’una xarxa pedalable segregada.

Per acabar-ho d’adobar, ara que els joves tornen a llegir, es troba a faltar alguna acció per fer biblioteques als barris. Com és que no hi són en 300 desitjos? Potser es consideren uns equipaments passats de moda que no posseeixen l’ampul·lositat digna d’un procés participatiu? És que no compleixen els ODS? O sí que algú ho va suggerir i no va tenir prou vots. Aquí m’agafen perquè com a malcreient no hi vaig participar i, és clar, “no puc queixar-me”.

NOTÍCIES RECENTS