Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Les parets mitgeres vistes

“La multitud d’edificis alts amb les seves corresponents mitgeres cegues, construïts en aquella dècada, queden com bolets escampats en tot el nucli urbà“.

Josep Milà, arquitecte, escriptor, dibuixant a estones, rubinenc

17 de gener de 2024 12:38

Les façanes laterals dels edificis que donen a la finca veïna sense cap mena d’obertura i de materials diversos (uns més afortunats que altres) formen part del paisatge de bona part de les ciutats del nostre país. Hi estem tan acostumats que la vista ja no els fa cas, com si ens haguéssim immunitzat a la visió insulsa mancada de cap valor estètic. Aquestes façanes sempre coincideixen amb la paret mitgera, la que separa dues propietats. Sovint queda vista (sencera o en part) quan a la finca del costat d’un edifici existent no se n’ha construït cap altre o el que s’hi ha fet és més baix.

Si el que fa insulsa una paret mitgera és la manca d’obertures com finestres o balcons, per què no se n’hi poden fer? Tot ve de dos mil anys enrere, del dret romà, on es protegia la propietat privada i determinava que s’havia de protegir la intimitat i la privacitat d’una finca (avui es recull en el Codi Civil de Catalunya i en els POUMs de cada ciutat).

I com és, que sabent tot això, no s’han dissenyat les ciutats d’altra manera? A altres països europeus s’ha procurat que en un mateix carrer tots els edificis fossin de la mateixa alçada. Aquí s’anava pel mateix camí, però s’oblidava un detall: les ciutats creixien en una alçada desmesurada, especulativa, prop de ser antihigiènica i mancada d’equipaments serveis i zones verdes. A Rubí, el PGO de l’any 1971 permetia construir fins a vuit o nou plantes en els carrers de més de deu metres d’amplada. Quan el 1981 s’aprova el vigent PGO, l’alçada màxima a tot el poble baixa a tres i quatre plantes cercant l’equilibri entre densitat, equipaments, serveis i zones verdes. La multitud d’edificis alts amb les seves corresponents mitgeres cegues, construïts en aquella dècada, queden com bolets escampats en tot el nucli urbà. Després del 1981 la ciutat es va consolidant, el PGO permetia (permet) amagar part d’aquestes mitgeres, però no donava una solució potent per resoldre-les.

Trobar solucions que tinguin en compte les característiques de la nostra ciutat no és fàcil, no podem pretendre fer tots els edificis nous més alts només per tapar parets cegues, però sí que es podrien esgraonar. El PGO (1981) ja ho observava, però no de forma suficient. D’altres solucions podrien passar per tècniques pictòriques, com la mitgera que dona al pati de l’Ateneu. És una solució molt digna. Potser s’hauria d’aprofitar que hi ha els ajuts del Next Generation per tal que les comunitats de veïns els demanin per millorar els aïllaments i alhora donar uns acabats originals. I posats a suggerir, per què no un concurs organitzat per l’Ajuntament de la mitgera més maca.

NOTÍCIES RECENTS